De l'exili a Mèxic
(Del llibre De l'exili a Mèxic Barcelona: Curial, 1993, p. 64)
* * *
"Mèxic (gran com quatre vegades la Península Ibèrica i amb una població numèricament semblant) és un país fabulós, ric de tota riquesa i pobre de tota misèria, un dels més pintorescos i alhora més dramàtics del món, on el bé i el mal, les llegendes més fantàstiques i la realitat més descarnada planen en l'ambient com la neu en el cràter dels seus volcans; un país on encara s'hi fan descobriments de fauna i flora, on regnen tots els climes, on perduren les llengües indígenes, on no pas gaire lluny de ciutats florents hi ha vastes regions tot just congelades.
Mèxic, la capital, és igualment plena de contrasts (gratacels, barraques, cadillacs, ases, milionaris, pobres de captar, Samborn's, Tepito...). Molts dels seus actuals carrers foren vies d'aigua quan s'anomenava Tenochtitlán i era la capital dels asteques, destruïda pels espanyols. Els mexicans veneren la memòria del seu darrer emperador, Cuauhtémoc, el qual té una estàtua emplomallada en una glorieta del passeig més bell de la ciutat. A Cortés, el conqueridor, en canvi, només el recorden per a blasmar-lo. No té cap monument ni tan sols un nom de carrer. El contrast, en aquest aspecte, no pot ser més frapant."
(Del llibre De l'exili a Mèxic Barcelona: Curial, 1993, p. 79)