Tot i que la majoria de la seva obra fou en prosa -memorialística, bàsicament- Bladé també va escriure versos durant els anys trenta i quaranta. Afectat per les dictadures i la guerra civil, el jove Bladé plasmà la preocupació de viure sota imminents desastres. Alguns dels seus versos es perderen en el seu primer exili a Montpeller; afortunadament, però, d'altres es conservaren, i Joan Maria Pujals dóna a conèixer aquest vessant líric de Bladé en una edició que aplega tant els poemes escrits fruit de la guerra com els que inspiraren la marxa de Catalunya, amb la nostàlgia consegüent. Conté un pòrtic que Antoni Rovira i Virgili li féu als seus versos, després que Bladé mateix anés a casa del "mestre" a ensenyar-los-hi una nit de 1938.