"Jo he conegut l'enveja: / la finestra il·luminada d'una llar / a una ciutat estranya, / de la vorera estant." Adell (Blanes) parla amb un somriure amable i amb paraules senzilles. Tanmateix, els seus versos amaguen una poesia irònica i lúcida, a cops punyent, que acompanyen el lector en la cerca de comprensió del flux incontrolable de la vida. Una petita joia que Fonoll ens fa descobrir, un cop més, altament recomanable pel lector de poesia... i pel que no ho és.

—Vostè és metge i farmacèutic.
—A casa sempre hem tingut farmàcia i em vaig llicenciar. Més tard, vaig fer la carrera de medicina, però mai no he exercit de metge.

—Sempre ha escrit.
—Des de jove, però ho anava guardant en un calaix. Vaig descobrir la pàgina relatsencatalà.cat i em vaig engrescar, enviant coses. Es creava una mena de fòrum on tots comentàvem els escrits dels altres. I així vaig sortir de l'armari, amb aquesta inauguració semi-pública... (riu).

—I es va decidir a publicar.
—Els meus companys virtuals em van animar a què em presentés a concursos i poc a poc...

—Té més de 170 treballs publicats.
—Taronges calentes és el darrer que s'ha editat, però estic preparant una novel·la curta, a punt de sortir, El carrer, amb l'editorial Gregal i una altra novel·la, Només són pedres, que sortirà al juny, amb Pagès editors.

—El títol del llibre [Taronges calentes] és el d'un poema molt dur.
—Cert... és el records d'adolescència. Jo anava a un col·legi de capellans, com molts de la meva generació. Un d'aquests capellans intentava seduir els nanos. Malauradament, és un tema d'actualitat. Tenia el costum de portar taronges sota la sotana. Em deia (ens deia): "Té, Adell, menja aquesta taronja". Ens l'oferia, per seduir-nos: la taronja estava calenta.

—Com a lectora de poesia li agraeixo que la seva sigui tan depurada i tan ben feta, però que s'entengui. 
—A mi em passa el mateix. De vegades topo amb poemes tan críptics que no arribes a entrar, per molt que t'esforcis, en el que et vol dir el poeta. I acabes llegint el poema amb complex d'ase (riu).

—El recull segueix un ordre cronològic. 
—Sí. Quan vaig decidir publicar-lo, vaig distribuir-los en tres blocs: infantesa-adolescència, el d'inquietud social i la maduresa. Estic molt content de l'edició.

(Rosa Peroy: "Sempre he escrit, però quan descobrí relatsencatalà.cat vaig decidir compartir-los", La Mañana)