Joan Adell Álvarez neix a Blanes (la Selva) el mes de març de 1938. Diuen que, mentre la llevadora l'estirava, s'escoltaven els espetecs de les bombes franquistes damunt la Fàbrica Cros de Badalona. Creix vagarejant pels carrers del seu poble natal, Blanes (el Santelm freqüentment evocat en el seu univers de ficció).

Estudia el batxillerat amb els Hermanos Maristes de Mataró i cursa la carrera de Farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia l'any 1964. Deu anys més tard, es matricula a la Facultat de Medicina de la mateixa Universitat i es llicencia l'any 1981.

Fill de pare valencià i de mare navarresa, des de molt jove pren consciència que al país tenim una cosa molt valuosa que cal defensar: la nostra llengua. En conseqüència, tot i la repressió de l'època i de la seva manca de formació lingüística, la seva opció és molt clara: escriurà sempre en català.

Al llarg d'aquells anys universitaris, escriu sense treva, guardant els seus escrits dins d'un calaix que ell anomena "el fossar de les paraules", nom que li donarà títol a una novel·la, per ara inèdita, que reposa en aquell mateix calaix.

Navegant per internet, l'any 2004 descobreix la pàgina relatsencatala.cat, on penja un escrit que té molt bona acollida entre els usuaris d'aquell web. En menys de cinc anys hi publica més de 170 treballs, i experimenta la gratificació de compartir reflexions i sentiments amb altres escriptors i escriptores. Allò representa la seva particular sortida de l'armari i, animat per companys i amics, comença a enviar obres als certàmens literaris.

L'estiu de 2005 s'inscriu en un curs intensiu de narrativa a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on, tot seguit, farà dos cursos complerts de novel·la.

Van arribant els premis i algunes edicions, però sense que mai constitueixin una finalitat, sinó un reconeixement de la seva tasca i un incentiu per continuar escrivint.