"La metàfora que en Joan Adell empra en el títol de la seva novel·la, Puzles, i que posa com l'afició preferida del seu personatge Ramon, l'inspector que ha d'intentar descobrir la trama, és UN PUZLE DE MISÈRIES. Les misèries de la classe benestant catalana, que amb la seva opulència i voracitat pels béns materials i el triomf, s'aboca a situacions anorreadores i roïnes… En Joan Adell, amb un cert pessimisme, hi burxa amb duresa, dibuixant peça per peça i amb molta precisió, un retrat poc amable de la societat, on no intenta salvar cap personatge i a on cada un d'ells ha de compartir la seva pròpia responsabilitat…

Com en el tríptic "El jardín de las delicia" de "el Bosco", puzle que en Ramon construeix pacientment, hi circulen en la novel·la personatges dominats per venjances, ambicions i luxúries, carregats d'una forta càrrega eròtica… Però la denúncia moralitzadora del món entregat al pecat de "El Bosco", no serà l'objectiu de l'autor, sinó que en Joan deixarà lliscar els seus personatges, creant relacions interactives entre ells, que molt hàbilment ens aniran creant un ambient tan enrarit, en el que "El Crit" de Munch, puzle de tres-centes peces que en Ramon no ha pogut acabar, seria l'única sortida…"

(Mercè Rigo i Grimalt: BLANDA (Arxiu Municpal de Blanes), núm. 11, 2008)
 

* * *
 

"Poques vegades el títol d'una obra manté una relació tan intensa i directa com és el cas amb què ara ens trobem. Perquè la novel·la que ens presenta Joan Adell és un joc literari de situacions i personatges que apareixen i desapareixen, tot deixant rere seu una petita peça de la seva existència, i cadascun d'aquests retalls duu una falca, un piu per encaixar amb el trosset següent i conformar així, a poc a poc, la figura total.

Quina és aquesta imatge que ens plasma l'autor? La novel·la, ambientada en època actual, planteja una societat petit burgesa de comportaments falsos i hipòcrites, de sexe desmesurat i envilit, en la qual els interessos econòmics són els que malden per sobresortir entre el fangar de les relacions humanes. L'amor i l'amistat, fora de rares excepcions, semblen no tenir lloc en aquesta visió crítica i cínica que ens mostra Joan Adell.

Els personatges desfilen un a un davant els nostres ulls i, malgrat les roïneses amb què se'ns descriuen alguns d'ells, l'autor aconsegueix que ens resultin creïbles i coherents dins el món de baixesa en el qual anem entrant, subjugats per la força i agilitat narrativa de la novel·la... Tots ells són petites peces d'aquest trencaclosques que t'atrapa des dels primers paràgrafs i t'engoleix pàgina rere pàgina…una novel·la que avança amb ritme àgil i que et captiva des d'un bon començament. Una lectura que m'atreveixo a recomanar sense por a equivocar-me gaire. Ja m'ho direu!"

(Sílvia Romero: Caducitat immediata, abril 2009)