Un silenci

Hi ha una part de mi que no és meua
com hi ha un vers trencat que no em pertany,
un ritme que no acobla, una síl·laba
que sempre és misteri.

                                                    Un cor
que les llunes amaguen, una mirada ignota
que l'espill no sap retornar-me, un sol debolit.
Un viarany que els meus peus destrossa,
un rai que en rierol s'embarranca,
aquest udol que els llops reconeixen.
Un silenci.

(Del llibre Terra d'aigua. Barcelona: Edicions 62, 1993)

* * *

Brases

Ve la nit: tallades per núvols de sutze
ara es dessagnen les venes del dia.
I, tanmateix, un reflex encés,
fugint-ne entre els raigs darrers,
ens trepa la mirada, de finestra
en finestra, com una brasa.
M'he cansat de la mort.
De l'ampolla perduda en l'inquiet oceà.
Que no vull creure en taüts blancs,
ni en els llavis agres de l'aranja,
en cap rosa d'espina secreta.
Hi ha tantes ales
en les branques del sol!

(Del llibre Solatge de sols. Alzira: Bromera, 1999)

* * *

Arrels

El gebre en les vies de l'hivern, la pluja a petits colps, un núvol de potim que apunta per darrere de les cases. Com un corb per les terres ermes, signes d'un adéu indesxifrable. Una tristesa vestida amb els parracs de l'espantall, la salmòdia d'un cec suplicant unes monedes a la porta de la séu. Tantes paraules, tantes fulles de nit de quins arbres.

En la seua transparència tenen els ulls la veu fonda del cristall com sura en l'aire el baf de la música. Saps? Potser et buscava en la llunyania de les branques més altes o en les ones imperceptibles de les aigües subterrànies. Però, com saber-ho, si no se sap mai quan arribarà l'esclat secret que ens il·lumine? Tantes paraules, tantes arrels de llum nascudes d'entre les ombres.

(Del llibre Maregassa. Barcelona: Proa, 2002)