Fragment de "Pròleg", d'Enric Gallén dins Carles Batlle: Nòmades (o El Camell Blau), València: Tres i Quatre, 2020, p.9-20.

Llegeix aquí el text complet.

Certament, a Nòmades (o El Camell Blau), el lector pot anar identificant i coincretant les tècniques i característiques rapsòdiques anotades més amunt per Sarrazac i Batlle. D’entrada, mitjançant l’estructura en tres parts (“La Crida”, “El Llindar” i “El Xot”), el lector topa amb les formes tradicionals d’un narrador de rondalles de les places del Magrib que al llarg de l’obra s’alterna amb altres veus. Les dues històries, la de l’avi presoner i la de la jove parella, van avançant paral·lelament i engrescant el lector, mediatitzades i acotxades per unes suggeridores veus narradores. Si les cançons de Franco Battiato arrossseguen inicialment l’Home cap al Xot, Ella, una jove professora d’universitat, especialitzada en els mites, se sent singularment cridada i empesa per la història de les Gorgones, la Medusa i Perseu(1) i, a partir de l’escena 17 (“El Llindar”), per la lectura d’un llibre del seu avi, ja conegut pel lector (escenes 10 i 11, “La Crida”), que el caporal duu en el seu petate durant el captiveri. Un llibre de Karl May (1842-1912), que forma part d’una sèrie d’aventures per terres de Mahoma protagonitzada per Kara ben Mensi, un aventurer alemany, i Hachi Halef Omar, el seu criat musulmà(2). El món de ficció de l’escriptor alemany es complementa a l’obra amb l’esment d’altres fonts de ficció cinematogràfica: Lawrence d’Aràbia (1962) i Peter O’Toole; Príncep de Pèrsia (2010) i Jake Gyllenhaal, fins culminar amb el personatge de Luke Skywalker, interpretat per Mark Hamil, a Star Wars (1977), de George Lucas (3). En aquest cas, el personatge de Skywlaker pren cos com a personatge de ficció a l’obra.

Arribem a les acaballes de la faula, el lector que ha recorregut “La Crida” i s’ha situat en “El Llindar” és a punt d’arribar ben acompanyat dels personatges reals i de ficció llibresca i cinematogràfica al trajecte final, “El Xot”, amb el caporal i la Noia dels Camells, l’Home i Ella, més desavinguts que mai. A l’entrada del Xot, la dona troba Luke Skywalker muntat en un camell blau, que torna al seu paradís perdut, al “cau de la Medusa, per fi”, mentre ressona de nou la melodia, segons el caporal. Tots han arribat a casa, als «miratges del xot» que «confonen els instants», i també ho ha fet el lector. Aquest només caldrà que recordi a partir d’ara l’endreça del narrador del Magrib abans d’emprendre el viatge:

Abandoneu-vos a la màgia del xot,

a la màgia de les seves històries.

Totes són veritat- us ho prometo-

I totes són mentida.

Deixeu-vos seduir per la imaginació.

Només si us hi abandoneu, podreu sobreviure.

Esteu a punt?

Veniu amb mi?

Sentiu la melodia?

* * *