Nòmades (o El Camell Blau)
Fragment de "Pròleg", d'Enric Gallén dins Carles Batlle: Nòmades (o El Camell Blau), València: Tres i Quatre, 2020, p.9-20.
Llegeix aquí el text complet.
Certament, a Nòmades (o El Camell Blau), el lector pot anar identificant i coincretant les tècniques i característiques rapsòdiques anotades més amunt per Sarrazac i Batlle. D’entrada, mitjançant l’estructura en tres parts (“La Crida”, “El Llindar” i “El Xot”), el lector topa amb les formes tradicionals d’un narrador de rondalles de les places del Magrib que al llarg de l’obra s’alterna amb altres veus. Les dues històries, la de l’avi presoner i la de la jove parella, van avançant paral·lelament i engrescant el lector, mediatitzades i acotxades per unes suggeridores veus narradores. Si les cançons de Franco Battiato arrossseguen inicialment l’Home cap al Xot, Ella, una jove professora d’universitat, especialitzada en els mites, se sent singularment cridada i empesa per la història de les Gorgones, la Medusa i Perseu(1) i, a partir de l’escena 17 (“El Llindar”), per la lectura d’un llibre del seu avi, ja conegut pel lector (escenes 10 i 11, “La Crida”), que el caporal duu en el seu petate durant el captiveri. Un llibre de Karl May (1842-1912), que forma part d’una sèrie d’aventures per terres de Mahoma protagonitzada per Kara ben Mensi, un aventurer alemany, i Hachi Halef Omar, el seu criat musulmà(2). El món de ficció de l’escriptor alemany es complementa a l’obra amb l’esment d’altres fonts de ficció cinematogràfica: Lawrence d’Aràbia (1962) i Peter O’Toole; Príncep de Pèrsia (2010) i Jake Gyllenhaal, fins culminar amb el personatge de Luke Skywalker, interpretat per Mark Hamil, a Star Wars (1977), de George Lucas (3). En aquest cas, el personatge de Skywlaker pren cos com a personatge de ficció a l’obra.
Arribem a les acaballes de la faula, el lector que ha recorregut “La Crida” i s’ha situat en “El Llindar” és a punt d’arribar ben acompanyat dels personatges reals i de ficció llibresca i cinematogràfica al trajecte final, “El Xot”, amb el caporal i la Noia dels Camells, l’Home i Ella, més desavinguts que mai. A l’entrada del Xot, la dona troba Luke Skywalker muntat en un camell blau, que torna al seu paradís perdut, al “cau de la Medusa, per fi”, mentre ressona de nou la melodia, segons el caporal. Tots han arribat a casa, als «miratges del xot» que «confonen els instants», i també ho ha fet el lector. Aquest només caldrà que recordi a partir d’ara l’endreça del narrador del Magrib abans d’emprendre el viatge:
Abandoneu-vos a la màgia del xot,
a la màgia de les seves històries.
Totes són veritat- us ho prometo-
I totes són mentida.
Deixeu-vos seduir per la imaginació.
Només si us hi abandoneu, podreu sobreviure.
Esteu a punt?
Veniu amb mi?
Sentiu la melodia?
* * *
- La presència d’aquests referents està completament lligada amb l’espai del Xot el Djérid (com a mostra, l’escena 7, “La Crida”). En una primera redacció del text, quan l’obra es titulava Tozeur (2016), arran d’una recerca sobre el retorn dels argonautes, Batlle hi va incorporar Jasó i Medea que passaven també pel Xot, el mateix cau de la Medusa. Pel que fa a Perseu, Batlle va escriure el 2013 una peça homònima “de teatre jove (o no)” a partir de l’obra de Salvador Espriu, que va ser publicada dins el recull Espriu X Dotze. Dramatúrgies curtes per a joves. Vol. I. Tarragona: Arola Editors (Textos a part. Teatre contemporani, 120), 2014.
- La narrativa d’aventures de Karl May es va traduir al castellà abans de 1939. Concretament, l’editorial Gustavo Gili va publicar un total de vint-i-quatre títols entre 1927 i 1929, relacionats amb el tema oriental que ens afecta. El primer d’aquests títols va ser El rastro perdido, el text referenciat a Nòmades (o el Camell Blau). Posteriorment, en els anys trenta, Ediciones Leo les va agrupar sota l’epígraf Por tierras del profeta de quatre en quatre en sis volums. Finalment, Editorial Molino va publicar també l’obra de May en els anys trenta, quaranta (Buenos Aires i Barcelona) i en els cinquanta i seixanta (Barcelona).
- La localització del rodatge de Mos Espa, la ciutat fícticia del planeta Tatooine, on transcorre una part important del primer film, era a prop de Tozeur. La casa del oncles de Skywalker era al xot mateix, i altres ubicacions eren de l’oasi de Matmata.