Josep Maria Ballarín neix a la dreta de l'Eixample de Barcelona el 8 de febrer de 1920.

Amb només dos mesos passa a viure a Terrassa, a casa de l'avi matern, on viurà fins l'any 1927. Estudia als Escolapis i, just quan acaba el batxillerat, esclata la guerra civil. Forma part de l'anomenada lleva del biberó, lluitant en el bàndol republicà. En finalitzar el conflicte és internat en un camp de concentració a Zamora. L'agost del 1939 moren el pare i la germana a causa de la gana i de les dures condicions ocasionades per la guerra. A Zamora emmalalteix de tuberculosi i, a finals del mateix any 1939, torna a Barcelona. L'any 1940 s'instal·la amb la seva mare a Matadepera, on passa sis anys de malaltia, solitud i, amb tot, calma i tranquil·litat.

L'any 1946 entra a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia. Recau de la malaltia i l'envien a l'Hospital de Solsona per guarir-se durant els mesos d'estiu. Entre el 1947 i el 1950 estudia Teologia al Seminari de Solsona i, el 4 de març del 1951, és ordenat capellà. Entre el 1952 i el 1958 s'està al Seminari, d'on és prefecte. L'any 1958 és nomenat capellà de Santa Maria de Queralt. S'hi trasllada amb la seva mare, que mor l'any 1969. A partir del 1963 dirigeix la col·lecció de llibres d'espiritualitat i literatura religiosa "Blanquerna", dins d'Edicions 62. Josep Maria Ballarin passa trenta-cinc anys de la seva vida al santuari de Queralt, fins al 1993. Des d'aleshores viu a Gósol. Col·labora de manera habitual en diversos mitjans com el diari Avui, especialment, i a les publicacions periòdiques Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d'Ull o L'Erol. De la mateixa manera, apareix sovint a la ràdio i la televisió.

A Queralt, Josep Maria Ballarín comença una ingent tasca com a escriptor que ja no abandonarà. Amb una quarantena de títols publicats, cultiva especialment la novel·la, l'assaig i els llibres de narrativa. Després de la publicació, el 1964, de l'assaig biogràfic Santa Teresa de Lisieux, l'any 1967 publica Francesco, la seva primera novel·la. L'any 1989 publica Mossèn Tronxo, títol que es converteix en tot un èxit editorial i que proporciona una gran popularitat a l'autor. A l'obra es descriu, amb humor i un estil directe i proper, la vida del capellà de pagès. Amb Santa Maria, pa cada dia, publicada el 1996, guanya el premi Ramon Llull del 1996. Com a novel·lista també publica els títols Tronxo, m'hi torno, del 1994, i L'illa del Guacamai, aparegut l'any 2006.

És autor d'una nombrosa obra narrativa i assagística, farcida d'elements autobiogràfics, d'actualitat i de caràcter religiós, que comprèn títols com Pregària al vent (1978), Paràbola dels retorns (1980), Sant Benet, mil cinc-cents anys (1980), Torrent avall (1982), Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra (1982), Vent sense paraules (1982), Més d'un dia de mil anys (1989), Mil anys i més d'un dia (1989), Logos, teologia i teòlegs (1989), Camins i silencis (1995), L'Església amb cabres i tot (2004) o Pluja neta, bassals bruts (2013), entre d'altres. És autor del recull de relats El bon déu dels bolets (1999), així com del llibre de memòries El sac dels records, de l'any 2015.

L'any 1995 se li concedeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 2004, la Medalla d'Or de la ciutat de Berga.

Josep Maria Ballarín mor a Berga el 18 de març de 2016.