Joan Abellan i Mula neix l'estiu de 1946 a la barriada de Sants de Barcelona, fill de mare soltera en una família originària de Múrcia arribada a Barcelona abans de la guerra civil. Des de ben jove assisteix a diverses representacions teatrals a l'Orfeó de Sants, i de la mà de la seva àvia descobreix les sarsueles. D'aquesta combinació sorgeix probablement la seva fascinació precoç per l'espectacle.

El 1960, amb catorze anys i els estudis de Comerç acabats, comença a treballar en una botiga d'electrodomèstics del barri. Als setze entra a treballar a les oficines de la Nestlé, on al mateix temps participa en concursos literaris que organitza el club social de l'empresa i obté algun que altre premi —amb jurats on participen Josep M. Espinàs, Eduard Criado i F. Roda—. També col·labora en una revista literària ciclostilada iniciada en el mateix departament de comptabilitat on treballa, i amb els companys munten festivals de varietats i representacions teatrals amateurs d'autors com ara F. Dürrenmatt, F. García Lorca i V. Ruiz Iriarte, entre d'altres. És l'època de l'aparició del moviment de la Nova Cançó, i s'atreveix fins i tot a cantar en català, un fet que l'ajuda a prendre consciència de la seva deficient formació lingüística i a decidir-se a millorar-la des d'aleshores. També en aquells anys se li desperta l'interès per a tots els gèneres teatrals, i segueix els espectacles de l'escena barcelonina.

Durant el servei militar a Viella (Vall d'Aran), es relaciona amb universitaris molt polititzats que li obren els ulls a conceptes vitals, culturals i ideològics no gaire fàcils de descobrir en la vida quotidiana d'un jove administratiu, així que de retorn a Barcelona, el 1970, decideix deixar l'empresa i matricular-se a l'Institut del Teatre. És l'any que la promoció veterana de l'escola aconsegueix la destitució del director Guillermo Díaz Plaja i el substitueix Herman Bonnin que renova una part del professorat. Un context humà, artístic i històric excepcional que li va permetre trobar i emprendre el camí personal de treball i creació que l'ha caracteritzat.

El 1971 és guardonat amb el Premi Ciutat d'Olot de Teatre per l'obra Home tocant el flabiol damunt d'un núvol, que estrena al pati de l'Institut del Teatre el 1974, el mateix any en què entra a treballar com a docent a l'Escola Superior d'Art Dramàtic i al Conservatori Superior de Dansa de l'Institut. Dos anys després, el 1976, rep el Premi Joan Santamaria de Teatre per El bon samarità, càntir amunt, càntir avall, pensava que el cel guanyava i Déu se n'aprofitava o El Jardí de les Delícies, que va ser introduïda a la programació del Festival Grec de Barcelona del mateix any. Conjuntament amb Jaume Melendres, també professor de l'Institut del Teatre, escriu El collaret d'algues vermelles amb la qual obtenen els premis Ciutat de Granollers i Crítica Serra d'Or del 1979. Ja en la dècada de 1980 Joan Abellan és guardonat en dues ocasions amb el Premi Nacional Ignasi Iglésias de Teatre per les obres Despertar glaçat de primavera (1983) i La ruta del salmó (1985), i amb el Premi Salvador Espriu de Teatre del 1985 per Eclipsi (1986). La dona sense atributs (1990), la seva única novel·la —fruit d'una nova col·laboració amb Jaume Melendres—, rep el premi Prudenci Bertrana del 1990.

Des d'un inici interessat per la divulgació i la investigació teatral, Joan Abellan publica els estudis La representació teatral (1983) i Artaud i el teatre (1988). Al mateix temps col·labora regularment amb articles divulgatius, d'investigació i de crítica teatral en diverses revistes especialitzades catalanes, espanyoles i estrangeres, com ara CAU, Estudis Escènics, Serra d'Or, Pipirijaina, El Público —de la qual és coordinador a Catalunya del 1980 al 1993—, Papers del CDG, Guia del Ocio de Barcelona, Pausa, Tablas, Theatre d'Europe i la revista de la Asociación de Directores de Escena de España, entre d'altres, i en diverses obres col·lectives. També cal destacar la seva traducció al català de l'obra brechtiana Santa Joana dels Escorxadors (1976).

Del 1995 al 2003 és el responsable del Departament d'Escenificació i Dramatúrgia de l'Institut del Teatre. També ha publicat Boal conta Boal (2001), un llibre d'entrevistes a Augusto Boal, dramaturg, director de teatre i precursor del mètode teatral "Teatre de l'Oprimit", i Els Joglars. Espais (2002), publicat en ocasió del quarantè aniversari d'aquesta companyia.

Joan Abellan complementa la seva trajectòria entorn de la creació, la investigació i la pedagogia teatrals amb la direcció escènica d'una vintena d'obres, l'elaboració de guions audiovisuals i la participació en conferències, ponències i seminaris d'arreu.