9.

El «Vera», club privat.

IGNASI SOL, el propietari, contempla des d'una taula el sofisticat número que VERA i un ballarí executen a la pista. Música enregistrada i sospirs en viu fan l'element sonor de l'actuació: una sirena sedueix un pescador. Fan l'amor, però, aviat, el pescador sent el desfici de la manca del forat definitiu i se'n va. La sirena fa ofrena a Neptú de la seva cabellera a canvi de transformar la seva cua en cames de dona, mutació que dóna peu a un increïble strip-tease de VERA. Entren FRANKI i PAU, que duu el tafilet, la gepa i la berruga que creen una perfecta simulació d'un personatge tarat i d'aspecte estrany.

FRANKI: Bé, jo et deixo aquí. Aquest cop, prefereixo estalviar-me els brams del gerent i les ungles de la criatureta indefensa que et fa vorejar el precipici. Has dit que faries servir el cervell. Fes-ho, Pau.

PAU: Jo de tu em quedaria, encara que fos només per beure un glop de franc i olorar la pell de la sirena. Guaita-la.

FRANKI: Ets tu qui gaudeix amb les temptacions, no pas jo. Vigila que amb l'emoció no et caiguin els pegats.

FRANKI surt. PAU s'acosta a la taula que ocupa IGNASI SOL. VERA segueix el seu número: el pescador no torna i la sirena convertida en dona sent el foc del seu cos.

IGNASI: Com van els dolors de l'artista, borni d'or?

PAU: D'or? Més o menys com els de la sirena que canvia la cua per un parell de cames. Guaita: ara creu que hi duu clavats ganivets.

IGNASI: No és el teu fort fer-te simpàtic.

PAU: No em facis cas. Són dolors llegendaris.

IGNASI: Els teus?

PAU: Els d'ella.

VERA acaba el número. IGNASI i PAU aplaudeixen.

PAU: Aquesta mossa, al seu aire, resulta una mica pàmfila. En canvi, si la burxes, resulta explosiva. Jo faria d'ella carn de cinema, ja t'ho vaig dir.

IGNASI: Quantes garrafes duus al cos?

PAU: Estàs de broma. No tinc ni un ral i he descobert que els bornis d'or no són de fiar, de cara als crèdits.

IGNASI: Què se n'ha fet d'aquell xicot d'empenta que anava oferint al més adient la pedra filosofal de l'èxit?

PAU: Noi, abandonat per la dona i pel psicoanalista i a punt de perdre la confiança del seu col·laborador més fidel, la vida del príncep hereu del cinema verité és més aviat un melodrama insípid. No he perdut l'esma, no; però els deliris d'aquell defensor de l'art en llibertat que vas tenir a la balança ja no tenen cabuda en la seva situació real. Foto fixa, comprens? A ningú no li interessa el que un senti en projectar-se als altres. Les obres d'art del nostre temps han de ser esmicolades en píndoles publicitàries i prou. El cinema distreu perquè es mou i pots romandre endormiscat. Si, per accident, una projecció es detura el galliner s'esvalota. No vol veure amb detall la ganyota sinistra de la realitat, el fons de coses aturades i de cossos sense esma sobre el qual es produeix la imatge mòbil.

SOL fa que un cambrer els serveixi begudes. La pista del «Vera» torna a il·luminar-se.

IGNASI: Doncs, a mi, aquest lloc em relaxa i quasi em fa oblidar l'instint que em duu, tot el dia, implacablement, cap als negocis ben fets. Ni tan sols me'n sento el propietari.

PAU: Tu ets l'amo d'aquesta vulgaritat?

IGNASI: I per què no? Vera hi pot fer la seva.

S'il·lumina una otomana en la qual VERA farà el seu nou strip-tease, mig virtuós, mig eròtic, francament dolent.

PAU: Això no és ni de bon tros el terreny que fa per a ella, senyor financer.

IGNASI: Tu has dit que pots fer d'ella carn de cinema.

PAU: Al meu aire, potser sí.

IGNASI: Amb la teva nova filosofia potser ens podríem entendre. Com li va al teu amic Faust?

PAU: No voldria afegir al local l'olor de sofre.

IGNASI: M'he informat, saps? I he arribat a la conclusió que la peripècia del teu amic no és ni més ni menys que la història d'un pacte. I el pacte és un tema que, a mi, per naturalesa, no em rellisca.

El número de VERA no té cap interès.

IGNASI: Saps que tens raó? La Vera m'agrada més quan treu la nota aspra. Tornant al tal Faust, a veure si és això, si ho he entès bé: el del sofre, que és un inversor sensacional, a més de venedor fora de sèrie, li ofereix la possibilitat de gaudir tots els plaers de la vida i tots els secrets de la ciència a canvi que, al final, ell disposarà de la seva ànima. Com un vitalici. Ambdues parts del pacte compleixen la seva promesa, malgrat que, com sol passar, en el darrer moment un intenti enganyar l'altre. Però, no: l'afer acaba bé. Pactes són pactes.

PAU: Val a dir que t'ho han explicat força bé.

IGNASI: Pagant, Sant Pere canta. Ah, i també hi ha una dona a punt de fer que tots els acords pactats se'n vagin en orris, oi?

PAU: Et trobo ben tocat per la flama fàustica.

IGNASI: I aquest seria sens dubte el paper de Vera, al qual caldria donar-li un relleu especial.

PAU: Deixa'm mirar-la. Margarida enamora Faust i acaba enfonsada en les tenebres de la incertesa.

VERA està arribant al final del número.

PAU: No senyor, no em faig enrere: jo puc convertir la pell d'aquesta sirena en un raig de llum que enlluerni mig món.

IGNASI: Recordes la meva oferta i les meves condicions, borni?

PAU fa memòria i atura un cambrer que passa.

PAU: Digues un número.

CAMBRER: Vint-i-quatre.

PAU: Porta una ampolla de xampany i tres copes a compte de l'amo.

El CAMBRER surt prest.

PAU: Em finançaràs les meves properes vint-i-quatre pel·lícules i podré exigir els sous que vulgui i les xifres de producció que em convinguin. Tu en tindràs tots els drets d'explotació durant vint-i-quatre anys. Faràs una inversió publicitària suficient per garantir l'èxit massiu de les meves pel·lícules i jo hauré de sotmetre'm a la manipulació que calgui de la meva imatge pública. Era això?

IGNASI: Faltava una condició: has de convertir Vera en una estrella de primera; però no podràs permetre't la feblesa d'enamorar-te d'ella. Sospesa els pros i els contres.

PAU: Els pros els tinc ben clars. Quant als contres, què vol dir perdre els drets? Un cop acabada una obra, el que m'interessa és començar-ne una altra. La meva imatge pública? Tant m'és tenir-la venuda o llogada si és, al capdavall, l'aspecte més irreal de la persona. I Vera? Per a mi, l'amor és un miratge efímer que no serveix per a gaire cosa més que per fer-me agafar set. Tant de bo que me'l prohibissin amb totes les dones del món i no només amb Vera.

VERA ha acabat el seu número i IGNASI li ha fet un senyal perquè s'acosti a la taula. Arriba el CAMBRER.

CAMBRER: El xampany, senyors.

10.

Consulta del LLICENCIAT BATALLER. Un llum vermell encès indica que hi ha algú a la consulta. Entren PAU i VERA a la sala d'espera i s'abracen com afamegats.

PAU: Aquí dintre hi trobaràs una otomana verda quasi idèntica a la que tu fas servir al cabaret per despullar-te per fora. En aquesta, si vols, et pots despullar per dintre.

Vera: Te'n fots de tot.

PAU: I és clar. És que té gràcia: hem fet l'amor d'amagatotis a la que tu et despulles per fora i és molt probable que acabem fent-lo en la que jo m'havia despullat per dintre.

VERA: T'agraden massa les complicacions.

PAU: Abans, jo era tot cor i les complicacions em feien patir. Ara, sóc tot cervell i les complicacions m'alimenten. No pateixis. Sempre me'n surto.

PAU torna a abraçar-la.

VERA: Calma't, boig. Ens poden veure. Franki deu estar a punt d'arribar.

PAU: Franki és de tota confiança.

VERA: Teva.

PAU: Aviat la seva càmera et coneixerà la pell com te la coneixen les meves mans. Mil·límetre a mil·límetre.

VERA: Ets un inconscient. Tinc la impressió que encara no t'has aturat a pensar qui és l'Ignasi Sol.

PAU: L'Ignasi Sol ets tu.

VERA: Fes-me cas. Vés amb compte. L'Ignasi guanya sempre.

PAU: No tinc cap intenció d'arriscar la pell, sirena. Tinc prou sent el teu amant furtiu. Conscientment. Així no hi haurà perill d'amors tempestuosos ni dels consegüents drames passionals. El Llicenciat és amic meu i l'otomana verda és ben còmoda. Ens farà de bo. Aquest serà un niu que en Sol mai no localitzarà.

Entra FRANKI carregat amb els estris d'enregistrar.

FRANKI: On són els ulls diabòlics?

S'apaga el llum vermell.

PAU: Atenció.

Surt un pacient que travessa la sala i se'n va. De seguida, fa la seva aparició el LLICENCIAT BATALLER posant-se les ulleres fosques.

BATALLER: Ho sento, xicots, però l'horari de consulta s'ha exhaurit.

PAU: No venim a parlar de salut, Toni. Aquí, la meva musa i el meu càmera tenen les emocions ben controlades. Quant a mi, les coses van quedar empantanegades en un bon atzucac, en el qual no he tingut temps de tornar a pensar.

BATALLER: Mal fet.

PAU: Ah! Però he pensat en unes altres coses que si te les explicava no hi podries restar indiferent.

BATALLER: A veure.

PAU: Recordes quan em parlaves del mite de Faust per fer-me entendre alguns aspectes de la insatisfacció de l'home? Sempre has estat molt convincent, val a dir-ho.

BATALLER: I tu força predisposat, per no dir crèdul. Et vas impressionar tant que estaves disposat a fer una pel·lícula de les aventures i desventures del pobre malaurat de l'ànima trencada en dues.

PAU: Demà passat la començo.

BATALLER: Caram!

Riuen tots quatre.

PAU: Venim a contractar-te.

BATALLER: Ara sí que puc diagnosticar amb coneixement de causa que estàs boig. Jo, actor de cinema! Ha, ha, ha!

PAU: És la teva mirada el que et vinc a llogar. Aquesta mirada que saps escatimar, però que quan vols... Voldria que els teus ulls fessin en la foscor de la sala de projecció els mateixos estralls en cada espectador que en els pacients que hi tracten. Vull fer un film hipnòtic. El primer de la història.

BATALLER: És una idea que sens dubte em podria interessar. Un experiment abellidor, sí senyor!

PAU: Doncs, bé, comencem per fer una prova de fotogènia. Franki.

BATALLER: Fes-la i tu mateix et convenceràs que sóc el pitjor actor que es pot imaginar.

PAU: Perfecte! El cinema i els actors no simpatitzen. És a través de la gent que no té consciència de ficció que el cinema es fa potent. Els actors són per al teatre.

BATALLER: Si hi treballa aquest bé de Déu de joventut...

PAU: Vera.

BATALLER: Serà fàcil convèncer-me.

PAU: No et coneixia la vena. I vés pensant en les condicions econòmiques. Aquest cop treballem a tot drap. Amb l'èxit mundial assegurat.

BATALLER: Ep! Atura la càmera! Això canvia les coses. Els ulls te'ls deixo de bon grat però no te'ls llogo, no senyor. Imaginem que la meva actuació no és prou convincent, que faig el ridícul, parlant clar i català, i que per un caprici efímer perdo el prestigi.

PAU: Ajuda'm a engrescar-lo, Vera.

VERA: Realment, hauries d'assabentar-lo de les condicions reals de treball, si té aquests escrúpols. Està en el seu dret.

PAU: No enredis la troca.

VERA: El productor té els drets d'explotació durant vint-i-quatre anys.

BATALLER: No et conec. Sota un pacte lleoní com aquest treballa un admirador de Faust?

VERA: Lleoní? Què vol dir?

FRANKI: Es diu del pacte en què el més fort abusa dels altres.

VERA: Doncs lleoní i ben lleoní. Imagina't que ha d'anar pel món disfressat de Quasimodo i no es pot enamorar de mi.

PAU: Estàs resultant un bon ajut, sirena.

VERA: Això sí, Pau és genial. Una mica ingenu, però amb grapa. Està ple d'idees. Jo hi confio, de debò.

BATALLER: Però no es pot enamorar de tu.

PAU: Es deixa un detall. El contracte es pot trencar.

FRANKI: De mutu acord i unilateralment.

PAU: No sé per què em mireu així. Al capdavall, gràcies a aquest contracte he pogut donar un tomb de cent vuitanta graus al meu cinema.

BATALLER: Una semicircumferència que et pot resultar cara.

PAU: Escolta: si el resultat no em convencia, si no feia famosos els teus ulls als cinc continents, si l'endemà de l'estrena no multiplicaves la teva clientela...

BATALLER: Calma, huracà! Jo tinc els meus principis i no confio en l'art ni en la ciència que s'embolica amb històries de pèrdues i guanys, entesos? Faria la pel·lícula que em demanessis en el marc d'independència en què et movies fins ara.

PAU: Independència?

BATALLER: I et donaré, a més, la meva opinió. Des que et conec, has capgirat sempre la realitat i ha quedat clar el teu ingeni per crear-ne de noves prescindint del sistema. Per això tenien força!

PAU: Heus aquí la moral periclitada d'un hipnotitzador de fira.

BATALLER: Mira enrere i contempla l'impuls que sempre ha menat la teva clarividència. Té un nom: llibertat. Veuràs també com cada cop que t'has deixat empènyer a fer el que fan els altres, l'única cosa que has trobat ha estat, ho saps molt bé, inseguretat i fracassos estúpids.

PAU: I què em vols dir amb tot això?

BATALLER: Molt senzill. Que has venut la independència i has esborrat el reflex de llibertat del teu passat. Seguint la teva petjada anaves endavant sobre segur. Ara, en canvi, et trobes a la mercè de tantes coses alienes a tu!

PAU: Tampoc no coneixia la teva vena de vident moralista. Vols fer la prova o no?

BATALLER: Si seguies penetrant al teu aire en el misteri de la interpretació del que t'envolta, si seguies ficat en el vertigen incomparable d'abastar el món, transformant-lo en llum i ombres al teu gust, experimentant lliurement sense postor, et diria que sí.

PAU: O sigui que res. Bé, anem-nos-en.

BATALLER es treu les ulleres fumades i mira fixament a PAU.

BATALLER: Mira'm.

PAU: Estàs ben llest!

BATALLER l'agafa per les espatlles.

BATALLER: Trenca la hipoteca i lliura't a tu! Torna al camí de la malaltia i lleva't aquesta deplorable aparença de salut convencional que fas veure!

PAU se'n desfà i va per sortir arrossegant FRANKI i VERA, Però ella fa per quedar-se una mica endarrerida.

VERA (A BATALLER.): Diu que és tot cervell i és sols un aprenent.

BATALLER: Ets perspicaç. Ajuda'l, doncs.

VERA: No m'està permès. Jo també en necessito, d'ajut. De tant despullar-me sola per fora, crec que començo a necessitar que algú m'ajudi a despullar-me per dintre. Pau m'ha parlat d'una otomana...

BATALLER: La tinc a la teva disposició.

VERA: A reveure, doncs.

VERA surt. BATALLER es mira en un mirall, fa una ganyota mefistofèlica teatral i es torna a posar les ulleres fumades.

(Fragment de Despertar glaçat de primavera. Barcelona: Edicions del Mall, 1983, p. 40-49)