Necròpsia
1.
Hi ha sempre
dellà l'esguard un lloc de contagi
on la pluja bat
els diminuts aparells de la natura.
Hi ha sempre
rera la nuvolada indecisa un desert blanc
on el desordre
devé serenitat i el foc mesura.
Hi ha sempre
índex enllà un altre dit inhàbil,
un altre braç,
un altre foll que adesa el seu deliri.
(Del llibre Necròpsia. Barcelona: Edicions del Mall, 1984)
* * *
7.
passa com una ombra
a través de
amb la perdurable
fugacitat del que no
boirosa figura
entrevista entre
presagi de
(Del llibre Necròpsia. Barcelona: Edicions del Mall, 1984)
* * *
14.
A. R.
Et veia sola,
al centre d'un immens
espai de gel;
estaves dreta, immòbil,
mirant fixament
cap a l'altra banda del sol,
amb una mirada nítida, balmada,
com d'un que acaba d'ésser
llançat dins la llum;
i una basarda cruel, antiga,
anava prenent-me a poc a poc,
robant-me...
perquè la teva solitud era
la solitud
i tu eres totes -terrible
conjunció de llavis
fent un mateix gest, un horrible
somriure inhumà,
i jo, que cada cop era menys, remembrava,
perdent-me per sempre
en la nit desfregada
de l'única heretgia,
els teus petits, ridículs
paranys de fembra,
els teus ritus,
tota aqueixa pobresa
amb què el déu va fer els seus esclaus,
el regal de la vida.
(Del llibre Necròpsia. Barcelona: Edicions del Mall, 1984)