Andreu Vidal Sastre neix a Palma el 23 de gener de 1959. És poeta i delineant de professió.

Tot i que el 1974 inicia els seus estudis de delineant i comença a treballar en diferents tallers d'arquitectura, els seus interessos vers la poesia comencen ja de ben aviat a fer-se evidents, de manera que amb tan sols divuit anys publica els seus dos primers aplec de versos, Xicraini, nit de portes cremades i Aixall Híctic.

La seva precocitat amb la poesia, però, no es redueix a l'escriptura ja que, al mateix temps que escriu i reescriu els seus versos, en una constant revisió i elaboració dels seus propis poemes, -una depuració formal que el duria anys més tard a traduir a Paul Celan- també dirigeix i edita plaquettes de poesia. Fins al 1979 dirigeix, dissenya i edita els 6 volums de la col·lecció La Musa Decapitada i fins al 1982, juntament amb Àngel Terron, la col·lecció de poesia Tafal.

Mentre es fa càrrec d'aquestes col·leccions de plaquettes, Andreu Vidal segueix escrivint versos: l'any 1978 publica Exercicis de despoblació i el 1980, Llibre de les Virtuts.

Entre el 1982 i el 1983 es fa càrrec del disseny gràfic de la revista literària Latitud 39 de Palma (números 9-16), i el 1984 publica Necròpsia, poemari pel qual rep el premi Ciutat de Palma de Poesia 1983.

L'any 1985 inicia la seva activitat, també, com a articulista, i publica al diari El Día de Baleares la sèrie d’articles «Els dies tranquils» (juny-setembre). Fins al 1986, així mateix, col·labora al Diario de Mallorca amb diversos articles d’opinió i de crítica.

La seva activitat poètica, però, continua i és la que preval per l'autor. L'any 1988 publica Els dies tranquils, que el 1989 queda finalista al Premi de la Crítica Cavall Verd.

Escriu el relat "Mecànica celeste", que guanya el segon premi de relats de Diario de Mallorca i l'any 1993 publica L’animal que no existeix, que rep el premi Carles Riba de Poesia 1992.

Els seus poemes van aparèixer a diverses revistes d'àmbit literari com ara Reduccions, Urc o Blanc d'ou.

Publica Poemes 1980-1993, plaquette antològica que recull els poemes llegits al Centre de Cultura "Sa Nostra" dins el cicle "Poesia de paper" el 3 de maig de 1993.

El dia 20 d'agost de l'any 1998 Andreu Vidal mor d'una aturada cardíaca al seu domicili de Palma.

El 1999 apareix el recull de poemes Ad vivum i l'any 2000, també pòstumament, veu la llum la seva traducció dels Poemes de Paul Celan, feta en col·laboració amb Karen Müller.

Aquest mateix any s’exposa una selecció de la seva obra fotogràfica al Centre de Cultura "Sa Nostra" de Palma. La tria de les fotografies és a cura de Miquel Martorell, amic del poeta. Es publica el catàleg de l’exposició, Andreu Vidal. Fotografies.

El 2008 apareix Obra poètica i altres escrits, publicat per Edicions del Salobre, a cura de Karen Müller i Margalida Pons. Per voluntat de l’autor, el volum recull els llibres de poemes a partir de Llibre de les virtuts.

Andreu Vidal, outsider de les lletres catalanes, compta amb gran part de la seva obra poètica exhaurida, gairebé introbable; sembla proscrit en l'oblit, com molts altres poetes maleïts en vida i arraconats una vegada morts.