Ad vivum
Poder avançar-
La tirania
D'allò precís destruïda,
Com
A través d'una
Certa estació,
Ni prèvia ni
Tàcitament consentida
Ni futura.
Com, però,
Des-
Somniar el silenci,
Durs com
Més pedra,
Durs,
I ells, ells-
Tu,
Que véns de les riberes
Amb les galtes rosades,
Com goses
Parlar-me de tresors?
(Del llibre Ad Vivum. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 23-24)
* * *
Car els colors no són
Sinó la putrefacció de la llum
Ossos de sol
Errant sense sepulcre
(Del llibre Ad Vivum. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 43)