Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica parteix de la seva identitat illenca per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Cavall Verd - Josep Ma. Llompart de la crítica (1993), la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994) o el Premi Carles Riba de poesia (2021).

Destaquen els poemaris premiats El brell dels jorns (1986), Racó de n'Aulet (1986), A l'alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a Lady Hamilton (1990), Calvari (1992) i Si entra boira no tendré on anar (2022). L'any 2008 es publica tota la seva poesia al volum Allà on crema l'herba: Obra poètica (1986-2007).

Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la i L'illa dels dòlmens (2007), premi de la crítica Serra d'Or. Cal destacar també el seu dietari Amors i laberints (2010).

Durant un temps s'ha dedicat a la història. Els resultat es pot consultar en diversos assaigs, el més important dels quals és La població i propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1920).

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb el Premi Estrella Mostrejada (2013), la Medalla d'or de l'Ajuntament de Santanyí (2018) i el XXIII Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2023).

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Actualització: Carme Ros.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.