Entre les darreres dècades de la passada centúria i les primeres de la present s'esdevenen una sèrie de transformacions dins la societat illenca que originen un canvi estructural, la naturalesa i característiques de la qual no s'han encara ben determinades. De totes maneres, el resultat serà una consolidació del sistema de relacions capitalistes.

El propòsit d'aquesta obra és d'analitzar alguns aspectes de les esmentades transformacions, centrant l'estudi en el municipi de Santanyí durant el període comprès entre el 1868 i el 1920. Concretament s'investiga el procés de fragmentació de les grans possessions senyorials; l'accés a la propietat de la terra d'un nombre elevat de jornalers, que passen a engrandir la categoria dels petits propietaris pagesos; fins on arriba la supervivència del predomini de les activitats agràries i, per tant, de la possessió de la terra com a fonament de les relacions socials i de poder. I tot això, des de la finestra de l'anàlisi demogràfica, per mitjà de la qual s'intenta aportar alguna llum a la nova situació històrica que es comença a perfilar amb el declivi del segle XIX.