EL TÚMUL DE CATUL
QUE LI FÉU A DESHORA UN IMPACIENT
QUE NO LI VOLGUÉ PERDONAR
ALGUNA FUGISSERA INDIGNITAT

Quid est Catulle? Quid moraris emori?

No hi havia a Verona cap animal com tu.
Et mories de por animal de la mort
i d'altres pors i morts. Vas tenir mala sort
en la vida: et miraves allò d'allà dejú,

baixet i lleig com eres, no molt més que el comú
de la gent d'aquest poble. Tu hi trobaves conhort,
però, somiant rotllos i escampant-los a tort
i a dret, en vers i en prosa (no se'ls creia ningú).

Feliç qui mor a temps, sense trencar l'acord
pactat amb si mateix amb el mot oportú:
fóra dur dir adéu allunyant-se del port

on el pebre torrat s'adoba amb oli cru
i arrumbar a ponent havent perdut el nord...
Mai no hi haurà a Verona cap animal com tu!

(Tres peces apòcrifes. València: Media VAca, 1999)