Eduard J. Verger neix a Carlet el 18 de març de 1949.

El pare era mestre de la Vall de Tavernes i la mare mestressa de casa. Passa la infantesa a la Safor, al peu de la muntanya de les Creus. Des del 1959 viu a València. Estudia batxillerat a l'Institut Lluís Vives i, posteriorment, comença a estudiar dret, però aviat deixa aquesta facultat per passar a la de filosofia i lletres, que tampoc va completar. En aquest ambient coneix molts altres joves poetes, alguns com a professors, uns altres com a companys, i especialment els dos amb qui ha compartit tota una vida de profunda amistat i inquietuds literàries, Josep Piera i Marc Granell.

Treballa com a professor de francès i de català i com a corrector de proves d'una impremta. A partir del 1980 passa a treballar com a tècnic lingüístic de la Diputació de València, excepte en el període 1985-1997, anys en què va fer la mateixa funció en la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació.

Entre 1979 i 1981 funda i dirigeix la revista literària Cairell, publicació de referència de la literatura catalana dels anys setanta al País Valencià. Entre els anys 1981 i 1997 dirigeix, amb Joan Fuster, la col·lecció Biblioteca d'Autors Valencians, de la IVEI-Institució Alfons el Magnànim.

Es dona a conèixer com a poeta quan, el 1975, és premiat amb la Viola als Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Caracas. L'any 1986 publica Com si morís, el seu primer títol. També és autor de la plaquette Tres peces apòcrifes, del 1999, i del llibre de poesia Terra pensada, de l'any 2003. L'any 2018, la seva obra apareix recollida a l'antologia Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018.

Publica poemes esparsos i articles en revistes com Reduccions, L'Espill, Saó, Caplletra o Caràcters i en diaris com Diario de Valencia, Levante-EMV i El País. Ha estat inclòs en les antologies Bengales en la fosca, apareguda l'any 1987, La poesia valenciana contemporània, del 1995, Raó i follia. Poetes catalans del segle XX, edició bilingüe català/hongarès, publicada l'any 1997 a l’editorial Íbisz Könyvkiadó de Budapest, i Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià, títol que veu la llum l'any 2003.

El seu interès per la poesia medieval es manifesta en l'edició, el 2004, de l'obra Poesías, de Joan Roís de Corella, anotades i acompanyades de traducció al castellà. Com a traductor de poesia també és responsable de les versions catalanes d'autors com Stéphane Mallarmé, Paul Éluard, Jean Tardieu i Yves Bonnefoy, del francès; d'Attila József, György Somlyó i Sándor Petöfi, de l'hongarès, i de Li Bai, del xinès.

Com a crític de la literatura és autor de l'Antologia dels poetes valencians, publicada en tres volums entre el 1983 i el 1988, i de l'obra Poesia de la Renaixença, del 1994.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.