Terra pensada
EL TÚMUL DE CÉSAR VALLEJO
Plou a París, dijous, potser divendres.
Potser no plou. Potser, lluny de París,
tot aquest dol se't vestirà de gris
i et moriràs cobert de llunes tendres,
de calzes morts vessant les seues cendres
per somrients ferides: sents l'avís
i la tristor de l'húmer trencadís,
atrafegat el pols d'escolopendres
i anacoluts. Adverbis massa fers
t'han mossegat la candidesa. Ploren
pertot arreu maragdes i llorers,
però tu et planys només a dins del cor, en
la sola sang. Ho saben els carrers
on plou dijous. Els poetes, quan moren.
(Terra pensada. Altea: Lanuza Edicions, 2003)