El poeta apostrofa la vida i es queixa de vici

Mut el desig, ara, vida, els teus dons
pròdiga m'ofereixes a mans plenes
que em negaves adés? Cants de sirenes
són els teus cants, melodiosos sons

els mals auguris que he tingut per bons,
i ara, avesat al pes de lleus cadenes
que foren preu de mòdiques estrenes,
l'excés no em plau amb què per fi respons

al clam somort de la punyent fal·lera,
tan fatigat de suplicar-te tant,
sinó la pau de la tranquil·la espera

sense neguit, i el so de cada instant
que em du l'enyor d'un altre temps, quan era
dolç el desig de morir desitjant.

(Poema inèdit, llegit en el sopar d'homenatge a Jaume Pérez Montaner, el 24 de maig de 2018, en el Centre Cultural Octubre, de València)