La «Joventut de la Faràndula», de Sabadell, presentà, dins el V Cicle de «Cavall Fort», Brindis a la joventut, de Núria Tubau. L'autora, que ha escrit i estrenat diverses obres de teatre juvenil, hi planteja d'una manera amable i superficial els malentesos que poden sorgir entre els avis i els néts —és a dir, entre dues generacions que han viscut sota unes condicions distintes— i resol el conflicte a favor d'aquest darrers: llur vitalitat, llur sinceritat s'imposa a la tossuderia de l'avi que acaba per comprendre que els temps nous comporten també uns nous costums.

[...]

Núria Tubau ha sabut donar a Brindis a la joventut una construcció hàbil: els seus personatges, bé que esquemàtics, posseeixen una segura caracterització psicològica i el ritme és mantingut sense defallences de cap a cap de la comèdia.

(Xavier Fàbregas. "El V cicle de «Cavall Fort»", Serra d'Or, núm. 115, abril del 1969, p. 89-90)

* * *

Em va interessar el text perquè era un premi "Ciutat de Barcelona" de Teatre Infantil i tenia el suport d'un jurat especialitzat, i per tant, vaig considerar necessària la seva posta en escena davant del públic i de la crítica, perquè, per mi, una obra està completament acabada en el moment de la seva representació.

A més a més existia un text amb grans possibilitats escèniques, tant a nivell de direcció i realització com a interpretació.

Un dels moments més interessants i tal vegada més identificats amb la meva especialitat artística, la mitologia, m'entusiasmà des del primer moment en què vaig llegir l'obra.

L'oportunitat de comentar tot el procés de muntatge amb l'autora i el treball en equip amb el grup de la Joventut de la Faràndula, de Sabadell, va ser una experiència de treball de taller molt interessant.

Des del punt de vista de direcció vaig veure un ampli ventall d'idees creatives que em sorgien no solament en el moment de la seva lectura sinó en cada assaig.

El dinamisme, el ric acoloriment, la possible sorpresa a l'espectador, la fantasia barrejada amb la realitat... eren motius molt justificats en el teatre dirigit als nois i noies, quedant sobretot reflectits en una de les escenes més espectaculars de l'obra: la sortida dels personatges mitològics.

(Eduardo Camacho. "Comentari sobre el muntatge", dins de l'obra Princeses, deesses... foteses! Barcelona: Don Bosco, 1980, p. 7)