"La inconveniència d'un supletori telefònic és la inoportunitat d'aquests aparells en els moments menys indicats. El detectiu palpejà de mala gana la tauleta de nit fins que trobà el fatídic senyal, no sense haver-se abans endut per davant El cuarto protocolo de Frederick Forsyth, un got d'aigua per aplacar la ressaca a mitjanit i unes ulleres fosques Nikolson que eren damunt la tauleta.

–Sí –féu a l'aparell, amb veu ronca i un xic de mala llet.
–¿Encara dormíeu, Butxana? –contestà una veu irrecognoscible a les atuïdes orelles del detectiu.
–¿I què collons et fa a tu, això?
–Sóc Tordera, el sots-comissari!
Butxana fità el despertador: eren les deu i quart del matí.
–El comissari García –continuà Tordera –necessita vore'l urgentment.
–Molt bé, no em mouré de casa. Adéu.
La ganyolada de Tordera impedí que Butxana tallàs la comunicació:
–Butxana! Si d'ací a una hora no sou ací enviaré un cotxe Z a buscar-vos.
–¿En base a què se m'obliga a anar a comissaria?
–En base a una llicència que jo li retire en un minut. ¿Entesos? ¿Què passa? ¿No li agraden les comissaries?
–Hi ha bòfies.
El detectiu penjà el telèfon.
Tordera es quedà mirant l'aparell.
–No puc evitar-ho, senyor García; aquest tio em trau de polleguera. Em bombeja la sang al cap.
–Penje el telèfon –ordenà el comissari–, que m'aïlla de la humanitat.
Tordera premé els punys.
–Si no ve, li'l portaré en una furgoneta cel·lular.
–No faça el soca, Tordera. ¿No s'adona que el que pretén Butxana és enervar-lo?
El sots-comissari reflexionà les paraules del seu superior. Per a ell, i mentre no li quedàs més remei, els pronunciaments de García eren consells a seguir. Indubtablement, a Tordera li'n fotia d'allò més que el comissari el prengués per un babau. Així que intentà guanyar punts per la via més ràpida i habitual.
–¿Què li sembla si esmorzem, senyor comissari?
–Bona idea, Tordera.

El propòsit no era fulgurant: eren les deu i mitja del matí i cap dels dos oficials no havia pres ni un cafè. Però un costum respectat exigia pagar les despeses a qui n'havia tingut l'ocurrència. El comissari ratificà interiorment la seua impressió: Tordera era un soca, mèrit del qual era conscient el sots-comissari, que preferia pagar abans de morir d'inanició. D'intractable qualificava l'opinió general de la comissaria la cartera de García."

(Fragment de Penja els guants, Butxana. Barcelona: Quaderns Crema, 1985)

* * *