"Amb L'estructura del drama clàssic, i a partir de la semàntica estructural de J. A. Greimas, Jordi Teixidor proposa les bases d'una sintaxi narrativa que permet establir l'estructura dels arguments. Amb l'anàlisi de sis peces de teatre clàssic, l'estudi arriba a la conclusió sorprenent que els fets d'un argument tenen entre ells no solament una relació de causa-efecte que n'estableix la continuïtat, sinó que constitueixen una mena de trajecte circular, en què l'últim fet s'aparella amb el primer, el penúltim amb el segon, etcètera... cosa que explica la impressió de forta unitat interna que es desprèn dels drames clàssics."

(Text de la contraportada)