EPISODI 3

LA TECA I LA SECA

Segons l'opinió unànime dels experts,
el valor del jaciment era incalculable.
Ben aviat s'edificà una ciutat: Dalton-City.
Anys més tard...

(Safareig públic a Dalton-City.)

DOROTHY: Rentem, o seria perdre el temps?

A. LODGE: Vostè mateixa, amb aquest suc!

MARY M.: Això ve de la mina. Fa anys que ens fan passar amb raons. Ara, enguany, el rec, el faran, com em dic Mary McQueen!

(Deixa el cabàs i inicia el mutis. Apareix el xèrif LEE. Camina molt pinxo, s'atura i es fa caure el barret sobre els ulls.)

MARY M.: Ja que veniu al pèl, digueu-me, xèrif Lee, què haig de fer per presentar una denúncia.

X. LEE: Senyores meves, els meus respectes. Quin és el vostre problema?

DOROTHY: Xèrif, quants dies fa que no us renteu la cara?

X. LEE: Estimada Dorothy, aquesta és una pregunta molt íntima, te la contestaré a soles.

DOROTHY: Sou odiós! (Li esquitxa la cara.)

X. LEE: Uix! Pècora, aquesta nit dormiràs sola! (Inicia el mutis.)

DOROTHY: Bandarra, quina llengua! Juro que són calúmnies, senyora Lodge!

MARY M.: Ep, que no hem acabat. (Omple un got d'aigua i l'hi presenta.) Què me'n diu?

X. LEE: Sembla xocolata!

MARY M.: De la que fa la gata, és llot!

X. LEE: Qualsevol cosa que em digui, me la creuré. L'aigua, ja se sap, és un vici. Amb un xic de voluntat arribarem a prescindir-ne.

MARY M.: Vici, diu! Escolteu, gran porc, necessito aigua clara per als meus fills, ho podeu entendre?

X. LEE: Sense insultar, veïna! Mal llamp m'esberli, sóc o no sóc l'autoritat? Encara em farien renegar!

MARY M.: Xèrif, cada estiu, quan minva el nivell del riu, l'aigua baixa tèrbola. Sabeu per què?

X. LEE: Presenteu les vostres queixes a míster O'Hara, senyores.

MARY M.: L'any passat ja el vàrem arrossegar fins aquí. Ell, que sí, molt digne, es fa omplir un got.

(DOROTHY omple un got i mima la narració de la senyora McQUEEN.) Se'l mira a contraclaror i diu...

DOROTHY: Hum!

X. LEE: Hum, què?

DOROTHY: És potable.

A. LODGE: Potable, aquest llot?

MARY M.: Senyores meves, no busquem tres peus al gat. El nostre banquer assegura que l'aigua és perfectament potable.

A. LODGE: Doncs jo dic que és infecta!

X. LEE: I jo!

DOROTHY: Quina barra!

MARY M.: I podeu creure que el nostre banquer parla amb fonament de causa. Com? Que la població de Dalton-City s'exposa a contraure el còlera? Indignant! Com podeu pensar, malfiades, que seria capaç de fer-nos córrer aquest risc per estalviar-se un grapat de dòlars? (Pausa.) Míster O'Hara, temo que el meu discurs no les ha convençudes. Senyores, per dissipar qualsevol recel, per dissoldre injustificades suspicàcies, el nostre il·lustre banquer es disposa, amb la vostra venia, a ingerir un got sencer, sí, senyora, he dit un got sencer, del líquid en qüestió. Suplico silenci i molta atenció!

DOROTHY: Bé, senyores...

MARY M.: Míster O'Hara, no em faci quedar malament. Pensi que jo anava a beure rere seu.

DOROTHY: Tothom sap que si es deixa reposar una estona, l'aigua es decanta i s'aclareix.

(En aquest moment, O'HARA anava a travessar la plaça. S'adona de la presència del grup i s'amaga darrera un llençol estès.)

MARY M. (simulant una confidència): Sospito que em vol fer passar per mentidera als ulls d'aquestes veïnes.

(DOROTHY s'acosta el got als llavis.)

MARY M.: Míster O'Hara, em sembla que ja n'hi ha prou, apa, deixi-ho córrer, que agafarà unes cagarrines.

DOROTHY (tornant el got i reprimint-se el fàstic): Realment, no és gaire bona, tanmateix..., tanmateix oblideu un detall: allà dalt, a la mina, qui remena l'aigua? Els vostres homes! M'exigiu aigua clara? Doncs bé, jo, per complaure-us, tanco la mina. Ah, ah, us he agafades, senyores meves! Com comprareu els fesols, ara? Què sento? Preferiu passar amb l'aigua contaminada? Supliqueu? Imploreu? Sí? Bé, m'heu entendrit, em compadeixo de vosaltres i no tanco la mina. Mireu si en sóc, de comprensiu! I si la mà d'obra enxampa un recargolament de tripes i se'n va al canyet, ja en vindran d'altres. Només cal penjar un rètol, sempre el mateix, d'altra banda: falta personal.

(O'HARA surt del seu amagatall.)

O'HARA (brandant el bastó): Males llengües, bugaderes, us faré tallar les orelles!

MARY M.: Mite'l!

DOROTHY: Sangonera!

O'HARA: Xèrif Lee, si tolereu que aquestes bruixes propaguin faules i m'insultin públicament, m'atreveixo a pronosticar que no fareu carrera.

X. LEE: Pau, pau i silenci. Senyores, què suggeriu?

MARY M.: Que suspengui el rentat del mineral i que els homes construeixin una presa i un rec.

O'HARA: A costa meva? I un be! Heu sentit parlar mai de la llei del benefici màxim? Ignorants, incultes comares! Es tracta d'una llei tan natural i immutable com el cicle de les estacions, com la llei de la gravetat o com el principi d'Arquímedes, a la qual està sotmesa la lliure empresa, i que prohibeix taxativament qualsevol inversió que no produeixi guanys. Com a membre de la comunitat estic amb vosaltres, però com a empresari, ja ho veieu, tinc les mans lligades. I si voleu la meva opinió, jo diria als creients, germans, preguem!, i als escèptics, hauria de ser una obra pública!

(S'aixeca el barret i inicia el mutis.)

X. LEE: La mina?

O'HARA: Redéu, no! La canalització. (Surt.)

MARY M.: Sento impulsos homicides.

DOROTHY: Lee, un cop haguem recollit les firmes, podem esperar que el nostre xèrif presenti la denúncia a l'autoritat competent?

X. LEE: Amable concurrència, tot i que l'abastament d'aigua no és tema de la meva jurisdicció, assumeixo l'encàrrec. I amb la confiança que el conflicte es resoldrà pacíficament, aquest vostre servidor us besa les mans.


EPISODI 4

BENVINGUT, EX-MAJOR

Aquell any, la seca va ser terrible.

(Despatx d'O'HARA, en el banc. Acaba d'entrar BARBRA STEWART. O'HARA tanca els set panys de la caixa de cabals.)

BARBRA: Honestíssim banquer, puc abusar de la vostra amistat?

O'HARA: Disposeu incondicionalment d'aquest servidor.

BARBRA: Desitjaria confiar-vos un capital.

O'HARA: Voleu obrir un compte corrent, potser?

BARBRA: M'hi he decidit.

O'HARA: Barbra, gloriós instant! (Li besa la mà i obre la caixa de cabals.) Us ha estat inspirada la fe!

BARBRA: He venut un centenar de vaques, les més escanyolides.

O'HARA: Ben fet, si el bestiar no s'engreixa, cal fer-lo efectiu i dur-lo a pasturar inversions ben grasses.

BARBRA (donant-li la bitlletera): Aparelleu-lo al vostre, i que criïn.

O'HARA (sostenint alhora la bitlletera): Aquest gest estableix inter nos, Barbra, un vincle sagrat. Que el Senyor el beneeixi i en faci néixer incalculables guanys.

BARBRA: Per molts anys. Suposo que la caixa és segura.

O'HARA: Una «National», Barbra, la seva sola presència conjura els pispes.

(Entra McGREGOR, el mosso del saloon. És coix i excessivament calmós. Duu a la mà una capseta metàl·lica.)

McGREGOR: D'això, míster O'Hara, ja tornem a tenir gresca al saloon.

O'HARA (mirant-se el rellotge): Vatua, avui comença més d'hora. D'un dia a l'altre les bones maneres reculen. Senyor, quin pecat hem comès? Avisa el xèrif.

(McGREGOR surt.)

BARBRA: Per cert, l'acabo de conèixer, el nostre xèrif, i he de confessar que el seu aspecte m'ha sobtat. On s'ha vist, un xèrif sense afaitar?

O'HARA: Què voleu, un xèrif elegit democràticament...

(Apareix JOHN STEWART. O'HARA desa els bitllets a la caixa de cabals.)

JOHN (fent petar els talons): Respectada mamà, míster O'Hara, tinc l'honor d'anunciar-vos la imminent presència en aquest despatx d'una figura llegendària de la nostra història, el pacificador de l'Oest, l'exterminador de pells-roges, el famós John B. Wayne en persona!

(WAYNE entra i besa la mà de BARBRA.)

JOHN: Il·lustre guerrer, la vostra visita honora Dalton-City, ciutat de la qual sou, en certa manera, fundador.

WAYNE: M'afalagues, jovencell.

JOHN: Us professo, amb una gran admiració, un xic d'enveja: aquí, la mamà s'oposa a la meva vocació per la carrera de les armes. Wayne, us ho prego, intercediu. Sé que m'esperen gestes glorioses. La nostra Història, tan curta encara, ha de ser escrita a punta de sabre, i jo, John Stewart, en vull ser un protagonista. Convenceu-la, major.

WAYNE: Ex, ex-major! John, quins arguments puc esgrimir si jo mateix he abandonat? Míster O'Hara, es presenta el tirador John B. Wayne, del cos de protecció de la New Diligències Company, Inc. Crec que el Banc O'Hara ha sol·licitat escorta per a un transport especial.

O'HARA: Vós? Agraeixo a la Divina Providència que m'hagi enviat un home tan extraordinari. (Li estreny la mà.)

JOHN: Com? Heu desistit de la vostra missió?

WAYNE: El Setè de Cavalleria ja no extermina pells-roges, John, i jo he deixat el Setè de Cavalleria. Els teníem acorralats, sabeu? Una tribu de potser quatre-cents. Sistemàticament, els anàvem liquidant un darrera l'altre. Finalment, les dones i les criatures. Una bona neteja, ho podeu ben creure! I quan torno amb la satisfacció de la feina ben feta, l'Estat Major em recrimina: ha estat una matança innecessària, un genocidi, em diuen. Genocidi? Eren roigs, senyors!, replico. Mireu, addueixen, Washington ha modificat la seva política, s'han adonat que tot eliminant pells-roges exterminem la mà d'obra indígena, és a dir, esclaus, i llavors cal importar negres. Serà més rendible convèncer els roigs dels avantatges de la integració. Esclau un pell-roja? I ca! Són massa orgullosos, i creuen, a més, que aquesta terra els pertany. Molt bé, m'indigno, si creieu que el major John B. Wayne ha de fer de missioner, aneu lluny d'osques. Exigeixo la llicència! Me la donen, i aquí estic.

JOHN: Jo pregunto, com podem renegar l'ideal d'esbandir els bàrbars del territori de la Unió per unes raons purament econòmiques?

O'HARA: John, el bon vell temps dels grans ideals ja és aigua passada. Avui domina el vil materialisme!

BARBRA (aixecant-se): Resignació, John.

O'HARA: Paciència, fill, un dia el món retrobarà la seva espiritualitat.

WAYNE: Mentrestant cal mantenir-se alerta, car el sioux no es resigna.

JOHN: Major, quan arribi el moment, em trobareu a punt. (L'abraça.)

BARBRA (iniciant el mutis): John, se'ns farà fosc.

(JOHN fa petar els talons, es duu un dit al barret i surt darrera BARBRA.)

WAYNE: Míster O'Hara, em poso a la vostra disposició.

O'HARA: Sabeu que la setmana passada va ser assaltada la diligència. Demà, Wayne, acomboiareu un carregament d'or.

WAYNE: En responc amb la vida, míster O'Hara.

O'HARA: Esteu de gaita! No em compensaríeu ni amb set vides: són cinquanta mil dòlars.

(Entra McGREGOR.)

McGREGOR: No hi és, el xèrif.

O'HARA: Avisa el seu ajudant. (McGREGOR inicia el mutis.) On anirem a parar si les forces de l'ordre es lliuren a la plàcida folgança?

(O'HARA tanca la caixa de cabals.)

McGREGOR: D'això, Lancaster no pot deixar l'oficina, que podria passar alguna cosa grossa, diu, com per exemple si robaven el Banc. (Torna a iniciar el mutis.)

O'HARA: Quin cinisme! Un assalt al banc comparat a una trifulga de cantina! El creieu capaç de copsar-hi cap matís? No és pas aquesta la seva escala de valors.

McGREGOR (tornant): Com qui diu, he salvat la recaptació, míster O'Hara.

O'HARA: Que el Senyor t'ho pagui, McGregor.

(McGREGOR li dóna la capseta i torna a iniciar el mutis. O'HARA obre la caixa.)

O'HARA: Ah, el fidel McGregor! Gràcies a la gent d'aquesta fusta podem alimentar certes esperances de salvació del gènere humà.

McGREGOR: D'això, Sam Powl assegura que es tracta dels individus que varen assaltar la diligència.

O'HARA: Diantre, els bandolers!

WAYNE: Míster O'Hara, atès que la companyia s'hi veu involucrada, em crec obligat a ficar-hi la cullerada.

O'HARA: Fiqueu-la, us ho prego de genollons.

(O'HARA i WAYNE inicien el mutis.)

McGREGOR: D'això, patró, la caixa.

O'HARA (tornant): Déu meu, on tinc el cap avui?

(Episodis 3 i 4 de l'obra Dispara, Flanaghan!. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 21-30)