Treball breu però ple de contingut, clar i dinàmic, vol presentar la quintaessència de la sociolingüística als joves, una sociolingüística a fons i compromesa amb la nostra situació. De fet podria servir de manual al COU i també de punt de partida als professors d'institut, de les escoles normals i de reciclatge, massa vegades ofegats per la quantitat de paper que s'ocupa del que en podríem dir sociolingüística de saló.

(Ernest Sabater. Escola Catalana, juliol-setembre 1988)

* * *

El nom de Lluís Aracil sorgeix sovint, amb citacions i en notes, signe de mestratge i d'autoritat per a l'autor, el qual, així uneix a la seva militància en la catalanitat més exigent el rigor científic de la mateixa mena, és a dir fet d'exigència i profunditat. Perquè el caràcter de divulgació de l'obra no n'exclou la descripció crítica i, per descomptat científica, de la realitat del que l´autor anomena els processos i les alternatives als conflictes de normalització lingüística, una temàtica, gosaríem dir, massa actual del nostre present, i vital, és obvi, per al nostre esdevenidor. [...]

Si hi ha llibres que surten a trobar una situació, un moment històric que els demana, que està preparat a rebre'ls, jo diria que Sociolingüística per a joves n'és un [...] El llibre repon a aquesta anomalia jove amb una proposta també jove que només demana que sigui difosa entre el professorat i que es propagui en profunditat entre els alumnes. És una proposta que desacredita amb raons científiques i clares certs conceptes i certes confusions sobre bilingüisme i sobre diglòssia que havien estat massa a prop de passar per bons i que constituïen hipotètiques bases ideològiques i sobre tot pedagògiques (allò de catalanitzar sense descastellanitzar ?) [...] aquest és un llibre de vida; ofert als qui vulguin contribuir a passar de la situació de llengua minoritzada d'una nació alienada a la d'una llengua normalitzada d'una nació autocentrada, tot fent que la situació positiva de subcentre actual, no serveixi d'endormiscament de la consciència, sinó al contrari, de plataforma per assolir la plena normalitat lingüística i nacional.

(Joan Triadú. Serra d'Or, juliol-agost 1988)

* * *

La relació entre "nosaltres" i la "llengua", en un manual.
L'obra s'introdueix tot argumentant que la sociolingüística, a part d'entendre, d'estudiar, d'analitzar la situació dels idiomes oprimits, minoritzats, també ens ajudarà poderosament a construir els processos de normalització lingüística. La sociolingüistica, a més d'analitzar i fer-nos entendre la realitat, ens pot ajudar a transformar-la (...) Desmitifica el bilingüisme tot dient que ha servit per justificar l'espanyolització, i l'ha justificada tot encobrint-la, i sobre la diglòssia ens ressenya les diverses accepcions que ha anat tenint i ens descobreix el confusionisme que s'ha anat creant al seu entorn.

Dedica una especial atenció a esclarir i mostrar alguns dels factors que provoquen i ens avoquen a la minorització lingüística ([..] Dir la realitat i lluitar per transformar-la és el misatge que JSC ens brinda des de les pàgines d'aquest llibre que, tot i estar adreçat als joves, depassa l'àmbit d´interés estrictament escolar per la seva claredat d´exposició, per l'anàlisi rigorosa, per la seva decisió argumental i per la seva fidelitat lingüística".

(Josepa Huguet. Crònica d'Ensenyament, Setembre 1988)

* * *

L'interés del llibre [Sociolingüística per a joves] rau en tres aspectes: (1) en la selecció i síntesi de la situació sociolingüística actual del català. Remarca els problemes que es deriven de la intromissió i la incidència de llengües políticament més potents... L'autor critica els pressupòsits i la terminologia sociolingüística més tradicional, mentre que s'esforça per usar-ne una que eviti malentesos i que sigui més clara, explícita i gràfica possible [...] (2) En els arguments rigorosos sobre la defensa del català com una llengua de ple dret [...] (3) L'estil marcadament didàctic però alhora, rigorós en l'exposició. [...]J.S.C. fa veure que la Sociolingüística no és una disciplina neutral, apolítica, teòrica i només purament lingüística, sinó que implica una postura crítica -social i política-. [...] l'autor aconsegueix despertar l'interés de persones no especialitzades i ajuda a plantejar el debat al voltant de la situació lingüística a Catalunya en termes més rigorosos. Per a concloure podríem dir que el llibre és útil, fet amb rigor, esquemàtic, aclaridor, a l'abast dels alumnes de secundària, però supera l'àmbit escolar i és força apte com llibre de divulgació.

(Maria Puigdomènech.Hacs Revista de Contrapunt, Primavera 1989)