El Diccionari de Sociolingüística és la primera obra d'aquestes característiques, conté 1150 entrades sobre conceptes dels àmbits de la sociologia de la llengua, la planificació lingüística, la sociolingüística del conflicte, la sociolingüística interaccional, les ideologies lingüístiques, la història social de la llengua, el dret lingüístic, la interlingüística, etc. Inclou també informació sobre institucions, associacions, autors, teories i escoles sociolingüístiques.

Cada entrada inclou la referència a l'àrea o àrees temàtiques a què pertany, equivalència anglesa, definició i remissió a altres articles relacionats.

"El lector té a les mans una obra certament agosarada, atrevida, i dura de fer. Els autors, amb alt entusiasme i dedicació, s'han carregat amb la feixuga tasca de desbrossar críticament els conceptes i els rètols fonamentals d'entre la cada dia més gran pila de textos que tracten de temes sociolingüístics. Cal dir que se n'han sortit i que ens ofereixen ara un fruit realment temptador: una classificació ordenada, clara i sistemàtica de les idees bàsiques que hem anat construint durant més de tres dècades per assajar de comprendre les interrelacions dels fenòmens lingüístics i els fenòmens socioculturals, i, a més, des d'un punt de vista personal i implicat.

Veig la utilitat de l'obra des d'una doble perspectiva. La primera pel seu caràcter de pausa en el camí i de recull manejable d'allò que fins ara s'ha produït en aquest camp del coneixement, i la segona, per l'oportunitat de revisió crítica i de nova creativitat conceptual que això ens brinda. Plenament conscients que fins i tot les teories i conceptes 'científics' no deixen de ser representacions més o menys acurades de la realitat que ens construïm els humans per tal d'entendre-la, d'orientar-nos-hi i d'influir-hi, el diccionari ens ofereix, doncs, l'oportunitat de seure una estona i de mirar enrera amb el pensament posat en el futur. Quins conceptes ens cal aclarir o acabar de perfilar més, quins altres aspectes de la realitat encara no han estat prou entesos i necessiten, per tant, més atenció de la que fins ara els hem pogut donar, quines idees demanen ser repensades i potser reformulades, quines visions poden demanar debats aprofundits que ens permetin aclarir-les més, etc., són qüestions que una lectura intel·ligent de l'obra hauria de poder suscitar i ajudar a impulsar.

Els autors han tingut també l'encert d'adoptar una visió àmplia del que havia d'abastar un diccionari de 'sociolingüística'. Ben apropiadament, crec, han fugit de la significació més restringida de camp d'estudi sobre els aspectes més socials del contacte lingüístic, per abraçar una mirada extensa que vegi el camp sociolingüístic des d'una perspectiva multidimensional que inclou els diversos nivells i fenòmens de la realitat sociocomunitiva. Així, hi trobareu recollits tant conceptes que fan referència als aspectes més lligats a l'àmbit de la interacció social com als de la intervenció política sobre els usos lingüístics de les societats humanes, tot passant per les aportacions que des de la pragmàtica han contribuït també a il·luminar les relacions entre les estructures lingüístiques i els contextos socioculturals, sense oblidar els necessaris fenòmens corresponents a la dinamicitat i la processualitat inherents a qualsevol aspecte de l'existència humana. Igualment no s'han limitat a les aportacions de la sociolingüística catalana sinó que han intentat obrir els ulls cap a autors i idees provinents d'altres països, situacions i tradicions, opció que enriqueix l'obra, n'augmenta la seva capacitat d'informació i, així, permet el contrast, la complementarietat i la coneixença creativa entre els fruits de l'activitat intel·lectual dels nostres països i l'elaborada en altres contrades. [...]

La sociolingüística, doncs, conreadora en bona part d'una perspectiva ecològica ja des de bell començament -i, en especial la catalana-, té al davant encara una tasca immensa: ensamblar integrativament les seves distintes línies, connectar-se clarament amb la resta de les ciències socioculturals i, en especial, amb aquelles que més avancin cap a la constitució del que ha estat anomenat la 'tercera cultura' -fent la intersecció entre les ciències de la matèria i els coneixements socioculturals-, i renovar de manera contínua el seu utillatge conceptual, segons les evolucions de la realitat i les alternatives ideològiques que en cada moment sorgeixin, per tal de donar compte dels distints canvis que es puguin produir, i alhora de fonamentar nous projectes d'emancipació social i cultural en els nous marcs que ara mateix s'estan dibuixant.

L'exemple de valentia i de dedicació dels autors d'aquesta obra ens esperona cap a l'assoliment d'aquests objectius, facilitats ja enormement pels continguts que ben encertadament han sabut aplegar aquí. Estigui ben segur el lector, entès o llec, que hi trobarà coses interessants, hi aprendrà informacions i idees suggerents, i se sentirà portat cap a la reflexió i la creativitat personals, coses que els autors de ben segur desitgen promoure en un diccionari que no es vol pas mort i pertanyent al passat sinó plenament viu i enfocat cap al futur."

(Albert Bastardas i Boada. Pròleg a Diccionari de Sociolingüística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001)

* * *

"[...] I no ens hem de felicitar només els filòlegs i els treballadors de la llengua. El Diccionari de Sociolingüística [...] és una bona notícia també per a l'alumnat universitari -i no universitari- i les persones interessades en la dimensió social del llenguatge.[...] Com a bon diccionari que és, ens obliga a revisitar termes i a aclarir "mites" i etiquetes. Conceptes que sovint s'utilitzen en un sentit massa lleuger i poc fidel al que tenien quan es van elaborar [...] Aquest diccionari és fruit d'un treball ben fet, exhaustiu, elaborat a consciència al llarg de cinc anys. Una obra que personalment, recomanaria que es consumís així també, amb tastos curts i assaborint-la lentament."

(Anna Simó. "Una eina per a la reflexió lingüística", Esquerra Nacional, Octubre 2001)

* * *

"[...] Potser perquè he estat mestre d'escola tinc un gran respecte pels manuals i pels diccionaris. En sóc un gran defensor. La institucionalització del coneixement i la seua trensmissió exigeixen aquesta mena de materials. Sense ells ens aboquem a la tasca incerta de l'autodidactisme permanent. Els manuals i els diccionaris estructuren la matèria: l'apamen d'una forma ordenada i sistemàtica. En són, d'alguna manera, la seua "caixa de ferramentes", per dir-ho amb l'expressió de Pierre Bourdieu. D'aquí que un altre pensador insigne com George Steiner assenyalara que "un diccionari és el més viu i exhaustiu dels atles d'una llengua"[...] Ben mirat, la sociolingüística és encara, un programa d'investigació i de recerca. Aquest diccionari n'ha dibuixat un excel·lent croquis situacional: l'atles de què parlava el clarivident Steiner en Errata. La llarga experiència dels autors -i també la seua visió panoràmica i plural de la matèria- ha fet que el resultat siga un atles que permet diverses lectures, però una consulta fàcil. No es podia fer de cap altra manera si volíem ser fidels a aquell caràcter complex i divers -interdisciplinari i transciplinari-.[...] Cal agrair, per tant, que els autors hagen tingut una mirada àmplia i generosa. La seua és una "avaluació" que no se circumscriu als conceptes etiquetats amb el rètol sociolingüístic, ni amb l'ortodòxia establida pels manuals a l'ús, sinó que s'allarga fins a usos més generals. La preocupació lingüística, a la nostra societat, és un tema d'interès públic i bona part del debat sobre els temes relacionats amb la llengua es produeixen als mitjans de comunicació. [...] Els autors d'aquest Diccionari de Sociolingüística n'han establit el Vocabulari bàsic, els punts cardinals que ens permeten d'orientar-nos en aquesta matèria tan connotada ideològicament i tan influïda pel dia a dia, a partir d'aquests centres d'interès de què parlem. Sens dubte esdevindrà un material imprescindible, almenys entre les minories més o menys il·lustrades, per a intentar entendre's. Es tracta d'un corpus rigorós i contrastat que serà d'ús obligat per a estudiants, docents de disciplines diverses, com també per a tot aquell que vulga orientar-se en la jungla after Babel de què parlaria el mateix Steiner."

(Toni Mollà. "Atles sociolingüístic", Caràcters, octubre 2001)

* * *

El lector hi podrà consultar, doncs, un considerable bagatge dels termes més complexos que es poden trobar en les obres de sociolingüística més importants, en català i en d'altres llengües. Per a aquesta feina de selecció els autors han pensat en diversos nivells de consultes que poden tenir lloc, des de la descripció de les entitats relacionades amb la política lingüística, les lleis i els estudis més rellevants, fins a termes de registre popular. Un centenar llarg d'articles fonamentals de la sociolingüística hi són estudiats en profunditat, amb definicions detallades i subdividits en diverses accepcions o desenvolupats com a integrants de termes complexos. Cada article compta, a més, amb la forma anglesa (o en algun cas francesa o alemanya). El Diccionari de Sociolingüística constitueix, en definitiva, un recull sòlid, apte no sols per als aprenents de la sociolingüística sinó també per als especialistes i ha d'ésser extremament útil com a instrument auxiliar per a la docència.[...] La realitat social de les llengües no és un fenomen simple. Els coneixements necessaris per a bastir polítiques de normalització lingüística són d'una important complexitat i les simplificacions i els reduccionismes són al darrere dels grans fracassos i errors de la història de les polítiques lingüístiques. Les confusions dels conceptes i les manipulacions, en situacions de conflicte polític com la nostra, són el pa de cada dia. És per això que l'aparició d'un diccionari com el que ressenyem, ajudant a sistematitzar els conceptes i a interrelacionar-los de manera adequada, ens aporta uns elements fonamentals i imprescindibles per a qualsevol política lingüística sòlida. Per a la sociolingüística quotidiana del nostre país, hi haurà un abans i uns després d'aquesta obra, damunt la qual els conceptes i les línies d'intervenció es podran desenvolupar amb solidesa i seguretat. És per això que no és exagerat d'afirmar que, per a la sociolingüística catalana, el Diccionari de Sociolingüística és, de fet, una veritable pedra angular.

(Carles Castellanos i Llorens. "Una pedra angular de la sociolingüística catalana", Escola Catalana, desembre 2001)

* * *

La sociolingüística sobiranista, que estableix una crítica als tòpics falsament pacificadors entre llengües en contacte, centra en aquesta recerca el desenvolupament de la sociolingüística com a metodologia que se situa a la cruïlla entre la història social i la política. El llibre reflexiona entre normalitat lingüística, llengües supranacionals i situacions de conflicte lingüístic. Aquest assaig és una síntesi pedagògica sobre les categories clau de la sociolingüística: la relació entre llengua i cultura, les vinculacions indestriables entre llengua i ús social, l'evolució de la ciència sociolingüística i les aportacions de la sociologia a la qüestió lingüística.[...] davant de tendències metodològiques que conceben les dinàmiques socials de la llengua des de l'aïllacionisme de l'estatus polític, abocant-les cap a una optimista i acrítica evolució indefinida, la interpretació d'aquest sociolingüista i estudiós de l'obra de Delfí Dalmau (Poliglotisme passiu, 1936) se situa en la tradició de vincular els processos de normalització de llengües sense estat al doble àmbit del plurilingüisme i la interllengua. [...] Solé i Camardons destaca la superioritat del discurs universalista envers el neoliberal -a la page, constitucional espanyol- cosmopolita i el que proposa l'anglès com a tercera llengua -amb el català i l'espanyol-, situació d'interlingüisme ingenu, com a falsa superació del conflicte lingüístic [...] la utilitat d'aquest compendi és buscar una sortida al català que el situï en el concert mundial de les llengües. Com una llengua normal més en el context del que hom concep com a estratègia ecoidiomàtica, concretada en "la utopia universalista igualitarista"...

(Xavier Ferré. "Llengua i sobirania", Presència, 9-15 novembre 2001)

* * *

Vegeu la ressenya electrònica realitzada per Xavier Laborda (Universitat de Barcelona). Tonos Digital. Revista Electrònica de Estudios Filológicos. núm. 2. Novembre de 2001

També a la pàgina web de la revista electrònica Noves SL, de la Direcció General de Política Lingüística, realitzada per Bernat Joan.