Podeu llegir, entre altres, una àmplia ressenya sobre aquest llibre del sociolingüista valencià Toni Mollà a la revista Escola Catalana, núm. 335, desembre 1996.

* * *

Els autors de l'excel·lent obra que presentem avui, tres professors amb una solvència en matèria de sociolingüística que ve recolzada pels seus anteriors treballs, ens posen a les mans un document d'extraordinari valor. No és simplement una història de la llengua catalana com les que ens hem acostumat a veure. Té un enfocament que parteix de l'àmbit que els és més propi -la sociolingüística. Per tant, aspectes com la literatura, la història i la política hi són també tractats d'una manera tangencial, en la mesura que han tingut incidència en la situació lingüística de les terres de llengua catalana al llarg dels segles. Els autors, després d'oferir una visió dels grups de llengües que existeixen en tot el món, arrenquen des de la formació de les que són hereves directes del llatí fins anar a raure a la catalana, de la qual expliquen els orígens i les diferents conjuntures que ha hagut de viure. Fins i tot ultrapassen el segle XX, període al qual concedeixen una atenció més especial per tal com la incidència que té en la situació actual és -òbviament- més directa. i, com a sociolingüistes que són, aventuren una predicció a base d'una imaginativa narració que presenta una hipotètica situació sociolingüística per al segle XXI [...]

La voluntat didàctica dels autors els ha dut a elaborar el seu treball amb un llenguatge gens complicat que facilita la comprensió del text i el fa amè i engrescador. D'altra banda, la inclusió de quadres sinòptics, taules cronològiques, mapes explicatius i un glossari de termes específics al final contribueixen eficaçment a fer-ne la lectura més enriquidora, però sobretot, la innovació més rellevant és la inclusió d'uns textos que descriuen de manera paradigmàtica el comportament sociolingüístic d'un personatge real o imaginari que visqué o hauria pogut viure el moment històric de què es tracta i que donen al llibre un to lúdic que reforça l'enfocament didàctic a què es fa referència més amunt.
Per això, doncs, podem dir que el llibre va adreçat a tota mena de públic adult que senti algun interès per aspectes potser no prou coneguts de l'evolució social de la nostra llengua i per les raons que l'han conduïda a l'actual situació de subordinació."

(Jordi Sedó. "Llengua, societat i història", El 9 Nou, 14 de febrer de 1997)