Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, Menorca, 1865 - Barcelona, 1927). Poeta, novel·lista i narrador.

Inicia la seva trajectòria com a periodista a la premsa menorquina de l'època i a la publicació La Almudaina de Palma. L'any 1911 s'instal·la a Barcelona. Col·labora molts anys a La Vanguardia i l'any 1919 és mantenidor dels Jocs Florals de la ciutat. Comença a escriure en llengua castellana amb obres com Tipos y costumbres de mi tierra (1888) i Oro y escorias (1899). Enceta la seva producció literària en català amb l'obra Per fer gana. Caldereta d'articles menorquins amb molt poch such y una mica de pebre cohent (1895). L'any 1911 publica Poesies. Aquí s'hi poden veure les influències de Verdaguer, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i Àngel Guimerà.

També escriu novel·la i articles costumistes. La prosa d'Àngel Ruiz i Pablo és especialment rellevant dins de la seva producció literària. En aquest sentit és un dels millors costumistes de les Illes i l'escriptor menorquí més representatiu de la seva època. Publica els articles de Per fer gana (1895), les novel·letes Del cor de la terra i Classes passives (1910), i l'obra Viatge tràgic de l'amo en Xesc de S'Uastrà, inclosa dins de Del cor de la terra. Proses menorquines (1928).



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació i fotografia: Xavier Martín.