Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 1818 - 1899). És poeta, historiador i dramaturg. Professor de la Universitat de Valladolid i anys després de la Universitat de Barcelona on exerceix primer de vicerector i més tard de rector.

L'obra de Joaquim Rubió i Ors -que es mou entre la teologia, l'assaig de crítica literària i d'història i la poesia i la dramatúrgia- cal situar-la en el marc del Romanticisme i la Renaixença catalana. De la seva activitat com a docent en sorgeixen escrits com el moralista El libro de las niñas (1845), Epítome-programa de Historia Universal (1873-1875) o Lecciones elementales de Historia de España (1885). Degut a l'ofici patern, aviat entra en contacte amb els ambients literaris de Barcelona i, així, escriu obres sobre figures de l'època com Noticia de la vida y escritos de D. Joaquín Roca y Cornet (1876), Noticia de la vida y escritos de D. Manuel Milà y Fontanals (1887) i Piferrer considerado desde el punto de vista de [su] intuición artística (1898). Com a dramaturg publica Gutenberg (1880) i Luter (1888) i a Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas (1877) realitza la primera descripció acadèmica de la Renaixença com a moviment.

Amb l'aplec de poemes Lo gaiter del Llobregat (1841), Joaquim Rubió i Ors marca, en certa manera, algunes de les bases temàtiques, mètriques i lingüístiques de la poesia catalana a partir de mitjans del segle XIX. A l'edició de l'obra de 1858 s'inclou, també, el poema èpic Roudor del Llobregat. És un dels sol·licitants de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona i l'any 1863 n'és nomenat mestre en gai saber. N'és president a partir del 1890 i mor a Barcelona l'any 1899.

Pàgina elaborada per Toni Terrades Oliver per a l'AELC.
Documentació: Toni Terrades.
Fotografia i imatges: © Fons visual de la Biblioteca Nacional de Catalunya.