BARCELONA

Posada en una plana
com sobre una catifa d'esmeralda,
Favència la romana
a qui presten, galana,
sa espurna el mar i Montjuïc sa falda:

sobre un mosaic posada
d'or i verdura que sos murs rodeja,
prop la platja mullada
que l'ona alborotada
al besar-la d'un vel d'argent plateja,

sembla una reina hermosa
que a l'eixir de son bany, mig despullada,
en contemplar se gosa
sa corona, orgullosa,
en lo mirall de l'aigua platejada:

una princesa esclava
que sa bellesa, de supèrbia plena,
mirant en l'ona blava,
no es recorda que agrava
sos peus de neu lo pes d'una cadena.

Aparta, Barcelona;
aparta els ulls d'est mar que tos peus banya,
pus si et retrata l'ona
amb ta antiga corona
no la crèguies, oh! no, l'ona t'enganya.

Sols si et retrata bella
no et menteix ton mirall, vila altanera;
pus pot una donzella
gentil com una estrella
ser sens corona si amb corona ho era!...

(Dins de Lo gaiter del llobregat. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 40-41)

* * *

LO GAITER DEL LLOBREGAT

—Si et donàs la sua corona
un rei i el ceptre de plata,
i son mantell d'escarlata,
i son trono engalanat,
gentil gaiter, ¿deixaries
per a ser rei tes balades,
tes muntanyes regalades
i ton joiós Llobregat?

Si et prometés un rei moro
perles riques i galanes,
i son bordell de sultanes,
i son palau encantat,
¿joiós gaiter, olvidaries
ta airosa i fresca cabanya,
ton llit de fulles que banya
lo caudalós Llobregat?

Si et regalàs, gaiter, un màgic
sos castells de núvols blaus,
i sos follets i palaus
d'estrelletes esmaltats,
¿olvidaries per ells
les neus, les boires, los rius,
les fresques nits dels estius,
les nines del Llobregat?—

—No, nineta, pus més val
ma gaita de drap vermell
i mon capot que el mantell
d'un rei de perles brodat;
pus més que els palaus moriscos
val ma cabanya enramada
amb les flors que ma estimada
roba, al matí, al Llobregat.

I més que los castells màgics
de núvols blaus Montseny val
amb ses roques de coral,
i amb son front altiu nevat;
i molt més les nits d'hivern
en què nos sorprèn lo jorn
referint del foc entorn
històries del Llobregat.

Pus per més que li donàs
un rei son ceptre de plata,
i son mantell d'escarlata,
i son trono engalanat,
deixaria, hermosa nina,
de ser rei per ses balades
i muntanyes regalades
lo gaiter del Llobregat.—

(Dins de Lo gaiter del llobregat. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 50-51)