Maria Carme Roca i Costa neix al carrer de Sant Domènec del Call del barri gòtic de Barcelona el dia 21 de novembre de 1955.

Quan té quatre anys la família es trasllada al carrer de la Fruita del mateix barri. Va al parvulari al carrer d'Ataülf i realitza els estudis primaris al col·legi de les dominiques de la "Presentación de la Santísima Virgen al Templo", al carrer Bellafila. Des de petita és una gran apassionada dels llibres i aviat es converteix en una lectora voraç. Passa els estius a Begues, al Baix Llobregat, on pot gaudir de la natura, cosa que no pot fer a la seva ciutat natal. Cursa el batxillerat superior a l'escola, també de les dominiques, "El Xalet", ubicada a l'edifici de l'actual centre cívic i cultural Casa Golferichs de Barcelona. Estudia COU a l'acadèmia Peñalver de la Via Laietana i, en finalitzar, es matricula a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. S'especialitza en Història Moderna i Contemporània i, en acabar la carrera, comença a treballar a l'escola anglo-espanyola St. Peter's School, on exerceix la docència durant dotze anys. Paral·lelament a la feina com a docent es llicencia en Filologia Catalana.

El 21 de juny del 1980 Maria Carme Roca es casa amb l'Albert, amb qui tenen dos fills: l'Albert i el Marc. En aquesta època deixa la feina de professora i durant un temps treballa com a administrativa en una assessoria de medi ambient. Aquesta feina li permet dedicar-se als seus fills i a l'escriptura. L'any 1997 publica la seva primera novel·la juvenil, Una setmana plena de boires. Aquest mateix any també apareix la novel·la El darrer buit, obra guanyadora del premi Don·na. Des d'aleshores publica regularment una quantitat molt extensa de títols. És autora de llibres per a infants i joves com Qui és, el penjat? (1997), Sis contes revoltats (1998), Foc al cor (2000), Port Aventura... té Àngel (2001), Amb ulls de guácharo (2001), Ermengol el salat (2002), On s'amaga la por (2004, Premi Lola Anglada del 2002), Ada i Valeri, una nena i un bacteri (2003) o La temuda petjada de Kali (2004). L'any 2009 guanya el premi Bancaixa de Narrativa Juvenil dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira per l'obra Qui és el de la foto? (2010) i, l'any 2012, el premi Joaquim Ruyra de Literatura Juvenil per Katalépsis (2013). És autora, encara, de llibres per a joves com Dedica'm un poema encara que sigui teu (2013), La merla blava (2015) o Selfies al cementiri, títol publicat l'any 2017 i pel qual obté el Premi Barcanova de Literatura Juvenil del mateix any.

En el terreny de la novel·la històrica, l'any 2004 publica El pont de fusta i, el 2006, Intrigues de palau, obra per la qual obté el premi Néstor Luján de Novel·la Històrica del 2006. A aquests títols els segueixen les obres El monestir proscrit, del 2008, Barcino, del 2009, Escollida pels déus, publicada l'any 2010, i L'enigma Colom, del 2014. També és autora dels assaigs històrics Les dones de Jaume I, de l'any 2008, i Abadesses i priores a la Catalunya medieval, aparegut l'any 2014. Cal destacar, encara, les novel·les A punt d'estrena, publicada l'any 2016 i guanyadora del VI Premi l'Illa dels Llibres, i La noia del club, del 2017.

Com a activitat complementària a la feina d'escriptora, Maria Carme Roca realitza fòrums amb els lectors a centres escolars, tertúlies a biblioteques i dirigeix el club de lectura de la biblioteca Joan Coromines d'El Masnou. També participa en col·loquis, jornades culturals i conferències i realitza rutes literàries sobre les novel·les que ha escrit. És sòcia de l'associació professional d'escriptors i escriptores de literatura ESCRIVIM i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i fou membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.