Josep Maria Puigjaner i Matas (Barcelona, 1937 – 2016). Assagista, periodista i narrador.

Després d'unes infantesa i adolescència marcades per la Guerra Civil, a disset anys ingressa a la Companyia de Jesús, on cursa estudis de teologia i filosofia i lletres. Posteriorment, marxa a Madrid a estudiar periodisme. Enllestits els estudis i ordenat sacerdot a Catalunya, és cridat pels jesuïtes a Madrid per dirigir la revista Mundo social. Ho fa entre el 1969 i el 1976, any en què abandona l'orde. Un any després, el 1977, torna a Catalunya i es converteix en el director de les publicacions d'Edicions d'Oriflama.

Aquesta tasca la combina amb la publicació d'assaigs, tant filosòfics i de divulgació com de qüestions d'actualitat. Centra les seves reflexions en el catalanisme, el cristianisme, la política i les desigualtats socials. Després del tancament d'Oriflama, treballa per l'editorial Blume i, ben aviat, treballa per la Generalitat de Catalunya, on redacta llibres de divulgació sobre el nostre país que, després, són traduïts a diversos idiomes.

Combina la feina d'editor i de gestor amb la d'escriptor, que enceta el 1979 amb la publicació de Lletres apassionades a l'hora de l'alba, a la qual seguiran Ser catalán, ¿Qué es eso? (1984), Visions del navegant (1984), Ideologies i corrupció. Bisbes, polítics, ciutadans (1994), Nosaltres no ens donem per vençuts (1995) o Teilhard de Chardin, l’apassionat combat d’un evolucionista total (2013), entre altres.

Aquesta activitat intel·lectual el duu a escriure una vintena de llibres i a col·laborar en la premsa diària, a més d’escriure per a revistes d'índole científica i cultural. Publica més d’un centenar d’articles a mitjans com l'Avui, La Vanguardia, El País, La Razón, Catalunya Cristiana, El Matí, Revista de Catalunya, Projecció exterior, El Europeo, Signo, Razón y Fe, Reseña o Presència, entre altres.

Tant pel seu vessant d'articulista com de narrador rep premis com l'Avui de periodisme (1975 i 1982), el Salvador Espriu (1992) per Novel·la d'Andrea i altres relats no del tot històrics o el premi Serra i Moret (1990) pels seus articles periodístics.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Pàgina elaborada per Roger Font per a l'AELC.
Fotografia: © Carme Esteve / AELC.