Déu, no sé com no pots odiar l'home.
Seria capaç de perdonar-t'ho
si una paraula teva, la paraula,
em fes comprendre el perquè de l'odi.

Saps que t'accept sense àngels confusos,
sense misteri, sense ciris...
Saps que t'accept coronat d'espines,
coronat d'homes...
una mica com et parla En César Vallejo,
o potser En Nicanor Parra, o a la manera
d'En Blas de Otero. Però no des d'una trona.
Et necessit a la creu, vora lladres,
perquè odiï l'or i confondre'm
entre els col·legials a una sala
de direcció espiritual, o a una estampa.
Et necessit així, senzillament, per un simple
odi terriblement humà cap als colltorts
de la nostra terra.

(Del poemari Sempre trobaré algun dolor. Palma de Mallorca: Moll, 1973, p. 39)

* * *

Pagaré aquesta ginebra
i creuré que ho he pagat tot.
Sortiré al carrer
creient que tot m'espera.
Esperaré
i el carrer es clourà
en el meu desesper.
Tot haurà acabat.

(Del poemari Sempre trobaré algun dolor. Palma: Moll, 1973, p. 49)