La nit és un taller de fundició
on hi treballa abstret el poeta
fingint la fesomia de la por,
emmorcant-se de calitja
amb la màscara dels dubtes.
Volta i volta, sense trobar-se.
Grava la pedra viva,
les litografies de la vida
que s'escapcen com les ungles.
El poeta és el tipògraf de la fosca,
l'arquitecte de la soledat,
l'acròbata de la por,
l'arqueòleg del silenci.
Té els llavis humils, color cru,
que aboquen vinagre.
Mentre tem l'alba humida,
destil·la la ficció.

(Del poemari Manual d'ànsia. Palma: El Tall, 2005, p. 24)