Pluja negra d'agost al mar
com una llavor astuta.
Hi ha olor de savines arran de mar
i petjades d'ocre a un camí de cendra blanca.
Uns ulls d'òliba escruten el perfil de la pell
amb la lentitud de foravila
on els rellotges es rovellen
com l'horitzó, lluny,
com un mur sense esperança.
Hi ha el perfum taciturn de la marina
i una correntia perspicaç
surant pel mar.
Darrere la ruta abstracta dels niguls
s'escolta el tronar persistent
i la remor de la pluja a la teulada.
Seguesc descobrint el litoral nu,
la lletania de migjorn.

(Del poemari Sal de Migjorn. Palma: Lleonard Muntaner, 2002. p. 21)

* * *

Llaurar la pell amb una espasa
escarrinxant-se fins als ulls
bevent el color de la gola
a la fresca d'un safareig
mentre una mà acarona el ventre
i les papallones mengen l'heura
amb l'esplendor de la lentitud
com qui suca una llimona
a un mapa d'obscenitat
amb música de Debussy.

(Del poemari Sal de Migjorn. Palma: Lleonard Muntaner, 2002. p. 24)

* * *

Com l'olor de la vinya,
o la sang de la terra,
t'ensumaré els colors,
des dels cabells fins a l'últim
redol de la nuesa.
Et contemplaré, fèrtil
com un anhel, nuant-te
amb la corda més àvida.
Et sacsaré les branques,
per menjar-te la fruita
i aferrats de reïna,
ens xaparem els grells
amb la boca de desig,
traginant la lascívia.

(Del poemari Sal de Migjorn. Palma: Lleonard Muntaner, 2002. p. 33)