"Un nou llibre del poeta mallorquí Joan Perelló sempre és un motiu de celebració. A recer és el seu novè poemari i es pot afirmar que estem davant d'una veu madura i consolidada. A recer és potser el llibre més auster i més aspre, però, paradoxalment, segurament és el recull més bell. Ben mirat, encara que els poemes estiguin pulcrament i puntualment impresos en pàgines diferents és com si fos un sol poema, una mena de monòleg dramàtic únic articulat en fragments o llambregades. També es podria considerar com un dietari poètic on cada poema seria una anotació. Per Perelló el discurs poètic és una eina cognitiva de primera magnitud i necessitat que serveix per explorar, sense cap concessió de cap tipus, la pròpia identitat i la realitat del món que envolta l'autor. Un llibre d'una gran immediatesa que requereix més d'una lectura."

(Sam Abrams. "Sant Jordi 2009. Poesia", Avui, 23 d'abril de 2009, p. 41-43)

* * *

"Naturalment, el llegidor pot ressentir-se pel fet de trobar-se amb un discurs arracional —que no és el mateix que irracional— perquè les realitats (buit, silenci, absència) a les quals es refereix l'autor, a ràfegues, són ben reals (valgui la redundància) La sensació de perdre els envits, per dir-ho amb un altre vers d'aquest llibre, no és cap invent masoquista. El trot atordit de la fosca, Joan Perelló sap que és gairebé inevitable."

(Bartomeu Fiol. "Pròleg" a PERELLÓ, J.: Quadern de manobre. Barcelona: Proa, 2007, p. 9-12)

* * *

"Manual d'ànsia arreplega 41 poemes. Tots ells sense títol. I també sense cap tipus de numeració. Sembla com si volgués crear en els lectors la sensació que en realitat estan llegint una col·lecció de moments vivencials concrets. Com a conjunt, vendrien a formar una mena de dietari íntim, fragmentat i unitari a la vegada. El títol del llibre no ens pot deixar indiferents. Un manual és un intrument per a l'adquisició d'algun tipus de coneixement o habilitat. I la paraula ànsia ens remet a un estat d'agitació interior o a una opressió que percebem en el nostre esperit a causa d'algun temor imprecís. Podem interpretar, idò, que, del títol, se'n desprèn la idea que el llibre sobretot ha estat concebut com una eina vàlida per a explorar els estats d'ansietat del propi jo-poètic? Sembla que sí. Amb una particularitat important, però... En el cas de Joan Perelló, l'ànsia com a vivència i com a experiència sobre tot va lligada a la voluntat d'afrontar la creació poètica..."

(Damià Pons. "Manual d'ànsia, de Joan Perelló", Última Hora, 14 de maig de 2005)

* * *

"Joan Perelló ens convida a viatjar a través d'una geografia de macs i fonoll, de cocons i vinyes, de savines i tenasses, de rostolls i salobrars, de peixos i insectes, de platges i safareigs, d'ametllers i escars, d'illots i marines, d'ones i pletes, de cellers i llaüts, de dunes i turons, de fassers i saladina, d'algues i papallones, de veles llatines i garbes... En realitat, tots els poemes de Sal de Migjorn són el resultat d'aquest diàleg de l'autor amb la natura, mentre 'la nostàlgia rovella el cos' i '...els rellotges (també) és rovellen'. Però Joan Perelló, no ha escrit aquest text per claudicar... tot i sentir-se incapaç d'dentificar-se a si mateix... ell encara alça la veu per proclamar la seva esperança i la seva fascinació per la vida.

(Antoni Vidal Ferrando. "Presentació" a PERELLÓ, Joan: Sal de Migjorn. Palma: Lleonard Muntaner, 2002, p. I-VII)

* * *

"D'aquest darrer llibre, que respon a un títol no menys agre que els dels dos reculls anteriors: Sempre trobaré algun dolor, de la seva poesia, senzilla i dura al mateix temps, nua de metàfores, diré que sorprèn al que la llegeix –com va sorprendre a tots els membres del jurat del Premi on va ésser finalista– per la seva rara saviesa. […] Això sí, tinc la més completa seguretat que la poesia ben feta de Joan Perelló Ginard comptarà, d'avui endavant, si és que no comptava ja, dintre de la novíssima lírica catalana escrita a Mallorca."

(Rafael Jaume. "Pròleg" a PERELLÓ, J.: Sempre trobaré algun dolor. Palma: Moll, 1973, p. 11)