Treballes de nit l'algeps de la làpida
amb gest d'equilibri, com un funàmbul
macerant les nafres dalt d'un fil prim,
alquímia i alambins de velles paraules
cercant un vocable precís per l'ànsia
i tot són llàgrimes pels solcs facials.
La lluna il·lumina cada detall,
cada lletra convulsa de l'epígraf,
abrivant el moviment dels teus dits
que no gosen escriure més anit,
quan no frises d'acabar l'epitafi.
Deixes el burí. La mà per la pàgina.
Se t'aferra a la pell la pols acerba.
Contemples el poema inacabat.

(Del llibre El mapa de l'infinit. Lleida: Pagès, 2016)