Paisatge en pèl és la mirada subjectiva, no sempre complaent, de l’entorn i, alhora, la metàfora sobre la poesia, la vida i la mort. Escrit des d’una òptica de despullament i de senzillesa, fent contínues el·lipsis perquè el lector ja sap prou bé de què va tot això del pas del temps, Paisatge en pèl ens transporta cap als límits, cercant el bessó de l’essència de la vida, amb la mínima expressió. El poeta, des del desconcert, tem els escenaris i des de les contradiccions evoca l’hora foscant.