Joan Perelló, poeta de llarga trajectòria, s'estrena amb L'error o la vida en el terreny de la narrativa. No hi trobareu els embolics rocambolescos que omplen les pàgines de les novel·les de consum. Les quaranta-cinc peces breus que conformen aquest recull són quadres de trama narrativa tènue, i d'una textura literària que s’acosta a l'apunt de dietari o a la poesia: l'autor hi cerca el batec de la vida i mira de copsar-lo amb orfebreria de la llengua. A la primera secció, una estació fantasmal esdevé l'espai al·legòric per on deambulen uns éssers humans perplexos o exclosos de la vida, que ja han perdut tots els trens. La segona secció convoca l'ambient de la Mallorca de postguerra, d'un atavisme de vegades melangiós i de vegades brutal. I a la tercera secció hi retrobam els naufragis: el del marginat, el del pas del temps, el de l'artista que no se'n surt. El pinzell de Joan Perelló pinta amb tons d'ombra, però dóna una calidesa especial a l'objecte principal del seu interès: els homes i les dones, aquesta matèria humana perduda per la vida com qui agafa un camí equivocat.

(Sinopsi)