Un llibre que pot ser un dietari poètic, com vé ens té acostumat l'autor. El fet de no titular-los és una aposta a la lectura contínua com si es tractés d'un sol poema. La paraula i la imatge seran l'element clau per entendre la cosmogonia íntima del llibre.

La diferència d'aquest llibre respecte als anteriors és que està dividit en tres parts. La primera, Dispnea, ve a representar el sotrac emocional provocat per una malaltia de cor en dos episodis, mentre que la segona, El caliu de la pell, perd el to elegíac i vol representar un alliberament de l'ansietat a través d'una lletania d'imatges poètiques sense inici ni final, quasi com un text circular. Finalment, la part titulada Seques de gener representa la serenitat, i en aquest cas sí que el poema no està constituït a base de fragments sinó que té cada un la seva cadència.

(Sinopsi)