La casa del vespre.
Atmosferes on l'amenaça de la mort és una constant i, en canvi, de cada poema es desprèn un gran plaer estètic. El llenguatge és ric i original i les imatges també. Tot és molt nou i, a la vegada, misteriosament proper i tangible. En realitat es tracta d'un sol poema, amb un títol homenatge a Josep M. Llompart que no pot ser més escaient ni més suggeridor.