"L'autor, del qual Bru i Vidal diguera fa uns anys "he vist que als teus ulls, fixa, acampa llarga llum, / un afany per resoldre l'enigma de tothora", no defrauda: esquitxats ací i allà, però col·locats al lloc que pertoca, trobem proclames, aforismes que no van i vénen debades, perquè Penya no deixa passar l'oportunitat per a fer una narració civil, social i civilitzada per al nostre país i per a qualsevol altre que, com el nostre, busque la normalitat. Ben mirat, jo hi trobe el joc país-esperança-amor, amb l'spes com a element que articula i nodreix les dues parts d'aquesta novel·la breu («Les prohibicions» i «L'alt pedestal»). Esperança i perseverança, necessàriament unides, perfectament harmonitzades perquè, a més, és possible."

(Òscar Pérez Silvestre: "Matèria de país, matèria d'amor", Saó, núm. 281, març de 2004)