"[...] Luigi Pirandello, a la postil·la que va escriure en un edició posterior de la novel·la El difunt Mattia Pascal, hi afirmava (Advertència sobre els escrúpols de la fantasia): «Les absurditats de la vida no cal que semblin versemblants, perquè són veritables. Oposades a les de l'art que, per semblar veritat cal que siguen versemblants». He citat ara, per raons d'estratègia argumental, Pirandello, però podríem deixar caure els noms d'altres dos mestres italians: Buzzati i Bontempelli, i també l’austríac Bernhard. Per exemple. I llavors us dic: confieu en Vicent Penya: llegiu-lo amb meticulositat. S'ho val."

(Toni Cucarella: "Qui somia amb els ulls oberts. Qui viu amb els ulls tancats", pròleg a Els somnis possibles. València: Brosquil, 2008)

* * *

"[...] Es tracta d'una bona mostra d'un gènere: la narrativa curta, que el de Rafelbunyol ha conreat amb prou èxit, i en el qual sovint s'ha vist recompensat amb l'obtenció de premis en diversos certàmens literaris d'arreu del país, com ara els de Sant Vicent del Raspeig, Canals, la Vall d'Uixó, Puçol i Almenara. [...] En la contraportada del llibre de contes Cuando fui mortal, de l'escriptor espanyol Javier Marías, s'afirma que el primer que ha de saber un escriptor de contes és que mai no disposa de molt de temps i que el lector no admet que aquest temps transcórrega debades. Vicent Penya, en Els somnis possibles, es dóna per assabentat i ho aplica aprofitant al màxim l'espai per a sobtar-nos, emocionar-nos, parlar-nos, en fi, d'allò que el preocupa, el provoca i el commou."

(Manel Alonso: "Tintatge dels somnis. Una bona mostra de narrativa curta", Levante. "Posdata", 2 de maig de 1997)