"[...] Però no parlarem pas d'editorials sinó de poetes, d'un de nou que fa poc s'ha incorporat al nostre catàleg de poetes imprescindibles, d'un de nou que ha vist ara reconeguda una tasca que ve de lluny. Perquè Vicent Penya ha estat una sorpresa constant al llarg dels últims anys. Després de guanyar una sèrie de premis menors, el nostre autor va encertar amb el llibre Desig de terra, Premi Agustí Bartra, i, des d'aleshores, s'espera amb interès cada nou recull que surt de la seva ploma. [...] Tots aquests temes ens els presenta Vicent Penya des d'una escriptura precisa, subtil, molt a prop de l'aforisme i amb el cromatisme de la poesia clàssica xinesa, unes formes que adquireixen una perfecta sintonia amb els petits detalls que, a la fi, acaben sent els records. [...] Des d'aquest pròleg només puc expressar el desig que aquesta poesia, nova i, a la vegada, tan treballada i madura, sigui difosa per al plaer dels lectors que s'afanyen a trobar dins dels versos alguna raó més per a viure. Vicent Penya, sens dubte, pot ser-hi una bona companyia."

(Xulio Ricardo Trigo: "Una poesia dels sentits", pròleg a El joc. València: Brosquil, 2002)

* * *

"Una proposta poètica que vol fer-nos viatjar a l'instant de la felicitat, a un passat on tot era possible. Un llibre farcit de somnis, d'escenes del quotidià. Un llibre que parla de la terra, de la memòria, de la vida més a flor de pell. Un homenatge a la infantesa. Poesia nova i madura alhora. [...]"

(Josep Manuel Martínez Polo: "Viatge al passat de la felicitat", El Temps, 30 de juliol de 2002)

* * *

"Vicent Penya ha esdevingut un dels poetes que, d'una manera silent i sòlida, ha sabut bastir un món personal, amb notes d'elevada sinceritat, profund domini del llenguatge poètic i una creença absoluta en la poesia com a redempció de les misèries quotidianes. [...] Allò que distingeix i ennobleix d'alguna manera la poesia de Penya és l'epicitat que sorgeix amb força, una elevada força expressiva, rere la senzillesa que abans hem esmentat. [...]"

(Alexandre Navarro: "Vicent Penya o la quotidiana saviesa d'un poeta", Lletres Valencianes, núm. 8, tardor de 2002)