FLAMA D'ABRIL

"Els arbres fan una boirina verda
pels caminals on quiea el nou ruixim.

Al cel, els núvols, que la llum esquerda,
són una rosa, són un bell raïm.

El cor pesava com una despulla
i preguntava l'esperit: 'Per què?'

Si el roser tendre ha tret la nova fulla,
jo no ho sabia, ni sentia re.

No em fou amiga la claror somorta,
ni la plugeta com els diamants.

Un sol desig es deturà a ma porta
i ara allargava totes dues mans.

'Ai, mon desig, sota la pluja fina,
bon pidolaire, que no us puc servir!

Els arbres pàl·lids fan una boirina:
cerqueu sopluig, però no pas en mi.'

El meu desig tornava, amb la requesta,
i la flameta ja em prenia el cor:

s'alleugeria de la grisa vesta
i esdevenia com la brasa d'or.

I el cor parlà, transfigurat: 'Si ara,
sota aquests arbres, que són tan humans,

amb l'amigueta de la vesta clara
miré com cauen tots els diamants!'

Diria: –Mira el dolç avet com plora
i l'àlber tendre, amb el plomall d'argent–.

I passaria per la nostra vora
l'àngel que porta una estrelleta ardent.

I jo diria: –Qui pogués haver-la,
perquè l'amiga la portés al pit!

I es desfaria un núvol rosa-perla,
deixant aromes vagues en la nit."

(Del llibre La collita en la boira. Barcelona: Publ. de "La Revista", 1920)

* * *

LO IANG

"És bell indret la ciutat de Lo Iang.
Els grans carrers són plens de llum de primavera;
els minyons duen arpes i van vestits de blanc
i se'n va a collir móres la noieta lleugera."


L'AMADA MORTA

"El so d'aquella seda mai més no s'oirà.
La pols ja s'amuntega damunt el marbre clar.

És freda i és callada la seva buida cambra.
A les portes s'apilen mil fulles color d'ambre.

Enyorant una dama tan dolça de mirar,
com em voleu aconhortar?"


LA GENT AMAGA EL SEU AMOR

"¿Qui diu que jo he cercat aquesta llunyania,
i que em plau viure lluny de tu?
La vesta encara em flaira d'espígol que em vas dur;
ta lletra encara servo vora el cor, nit i dia.

Al volt de la cintura porto un doble cinyell,
i somnio que ens lliga els cors, tota la vida.
¿No saps que tots amaguen el seu amor més bell
com una flor gentil que no pot ser collida?"

(Del llibre L'aire daurat: Interpretacions de poesia xinesa. Barcelona: Atenes, 1928)

* * *

FOLK-SONG

"Quina dolçor, aquesta nit!
Quina celístia tan blanca!
Cuques de la llum han eixit:
l'herba es tornava més clara.

Cinc tarongers fan perfum
vora la torre quadrada.
Brilla una mica de llum
a la finestra més alta.

I, si et cenyia el cabell
un tremolor de rosada,
ara als teus llavis de mel
brunz una abella daurada."


CANÇÓ ÀVIDA

"Pomera daurada
que rius vora meu:
no cerco la fruita,
sinó l'ombra lleu.

Fonteta perduda
al cor de la pau:
no em cal l'aigua fresca,
sinó el cant suau.

Estrella encantada
damunt de la nit:
no et vull per guiatge,
sinó per neguit."


DIÀLEG

"–De rou ja brillava
la flor, si la culls.
Veuré la nit blava.
–No. Mira'm els ulls.

–Són flama lleugera
d'un foc més pregon.
La nit ja m'espera.
–No. Mira'm el front.

–Doncs vull una vida
d'amor i d'enuig:
ai, boca florida!
–No. Besa'm, i fuig."

(Del llibre L'ombra i altres poemes. Barcelona: Atenes A.G., 1931)