Josep Lleonart i Maragall (Barcelona, 5 de maig de 1880 - Barcelona, 26 de gener de 1951). Poeta, crític literari, traductor, dramaturg, novel·lista i divulgador.

Figura habitual del panorama literari català del primer terç de segle XX, s'estrena com a poeta enviant poemes a la publicació L'Atlàntida des de Suïssa i Alemanya, països on viatja per estudiar orfebreria, l'ofici familiar. Animat pel seu oncle per part de mare Joan Maragall, finalment opta per dedicar-se plenament a la vida literària amb una poesia intimista que, amb variacions al llarg dels anys, és sovint influïda pel lirisme maragallià i el romanticisme alemany. De la seva obra poètica, en destaquen els llibres Elegies germàniques (1910), La merla i altres cants (1914), Tres poemes (1920), Les elegies i els jardins (1938) i Jornades líriques (1980). Expert en cultura germànica, és bon coneixedor de la llengua alemanya i s'erigeix com a un traductor precís d'obres d'aquesta llengua al català. És remarcable la seva traducció en vers del Faust de Goethe. D'altra banda, a la premsa, col·labora a Joventut, Catalunya, La Revista i La Veu de Catalunya, entre moltes altres publicacions. Abans de l'arribada de la Mancomunitat defensa els postulats de la Lliga Regionalista, tot i que després advoca sobretot per la llibertat de l'intel·lectual per sobre de l'acció política concreta. 

Més enllà de la poesia i la traducció, al llarg de la seva vida també cultivarà novel·la, teatre i divulgació. La fi de la Guerra Civil l'aparta del tot de la vida cultural i, durant la postguerra, sobreviu escrivint traduccions de l'alemany al castellà i publicant un gran nombre d'obres biogràfiques i de divulgació escrites en aquesta llengua.

Pàgina elaborada per Andreu Gabriel i Tomàs per a l'AELC.
Fotografies cedides per Serra d’Or.