Hauria pogut tenir
una existència
tranquil·la
embolcallada
per uns pares amants
que cantessin pels segles dels segles
els encants
d'una filla com cal

però estimo massa
la meva petita i pobra llibertat
i em revolto
contra tota nosa
que no em deixi respirar
l'aire que em plau

hauria pogut tenir una d'aquelles existències
balbes
on no compta res més
que un vell somni
i un clar de lluna
i un sublim amor
idealitzat
però estimo massa
tots els racons del teu cos
i la tebior dels teus llavis
i el calfred de les teves mans
color de mel

i malgrat tota la comoditat
que em profetitzen
vells assenyats
sé del cert
que ara i sempre
i per tots els segles dels segles
necessitem per viure
aquesta petita lluita
sense ni crits ni plors
i aquesta espurna
de rebel·lia
a la punta de la sang.

(Dins de Dels dels sons. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1987, p. 15-16).

* * *

A Salvador Espriu

Em fa por
de pensar
en tu
mestre de mots
encavalcats
màgic
autor
de ratlles curtes
ferrer
obstinat
de sons
punyents

sarcàstic
caminant
per incerteses clarors
de versos
disciplinats

lúcid
amarg
i tolerant

pulcre predicador
solitari

retrobat amic
en l'aire trèmol
del meu somni.

(Dins de Dels dels sons. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1987, p. 34).

* * *

A Joan Argenté

Des dels sons
m'acosto
endebades

sords als sentits
i als sentiments
els mots
em fugen

potser només dels
dels sons

i encara...

(Dins de Dels dels sons. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1987, p. 53)