"Una introducció a la història de la llengua catalana, des dels orígens fins a l'actualitat, és l'estudi de l'evolució de la llengua en el marc de les coordenades històriques i culturals que ens permeten una aproximació a les circumstàncies en què s'han desenvolupat els parlants catalans al llarg dels segles. Simultàniament, s'hi descriuen els canvis interns que s'han anat produint a la llengua, i les successives reestructuracions que n'han resultat.
Per això, no és una obra exclusivament lingüística: les referències als fets, als llocs i, sobretot, a les persones hi esdevenen imprescindibles.
Però el problema fonamental que planteja una història de la llengua deriva del fet que pretenem saber com parlaven els catalans que ens precediren, tot i que només podem accedir a allò que ens han deixat escrit. I ja sabem la diferència que hi ha entre llengua parlada i llengua escrita, diferència que en alguns períodes pot arribar a ser abismal.
Perquè les llengües són, fonamentalment, parlades i, per tant, diverses. Amb múltiples variants que parteixen del seu ús en diferents àmbits geogràfics o de l'adscripció dels parlants a grups socials i culturals complexos. Però, davant de la dispersió de les parles, la llengua literària procedeix, ja des dels seus orígens, a la creació d'un vehicle d'intercomunicació que parteix d'aquelles parles però que en supera les contradiccions, tot establint-se com a llengua comuna que permeti la difusió més enllà dels límits restringits de la pròpia comunitat immediata. I també, la identificació dels individus, de nivells culturals, socials, econòmics, ètnics i geogràfics molt diversos, amb una consciència nacional comuna."

(Fragment de la "Introducció" del llibre Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 1992, p. 9-70)