Com si fos una elegia
vaig omplint amb el teu buit
solituds concorregudes
i records mal avinguts.

(Poema "Com si fos una elegia", dins de l'obra Com si fos una elegia. Badalona: Fet a Mà, 2001, p. 7).

* * *

En mi soledad
he visto cosas muy claras
que no son verdad.
Antonio Machado

Voldria enganyar la soledat
amb alguns mots emmirallats
però la soledat
ressona al mig del gran silenci
i els sentiments no poden ésser dits

només la por
dels mots esquius
només neguit
del dir opac
coneixement
de nul·litats
lleu consciència
de la impotència.

(Poema "Voldria enganyar la soledat", dins de l'obra Com si fos una elegia. Badalona: Fet a Mà, 2001, p. 19).

* * *

Fa temps que et volia escriure
i dir-te com ha canviat
aquest vell món que estimaves
belicosament i tendra

davant dels fulls impresos
he pensat tant en tu
i en la teva mirada
malgrat tot il·lusionada
que no gosava fer-te mal

però has de saber-ho
qui t'ho diria si no?

ja no hi ha compàs Teresa
no hi ha demà
només les lleis d'un ara immediat
on no hi cap el somni
i no hi ha més germans
que els fills d'un mateix pare
i d'una mateixa mare
tots els altres són estranys

s'han mort les utopies
les hem mortes entre tots

i et recordo a la platja fa tants anys
confessant-me el teu neguit per Praga
assegudes al rompent
et recordo quan ens barallàvem
jo ofegada d'incerteses
tu curulla de raons

et recordo amb un dolor de molt endins
perquè ja no sé si ens entendries
mesells observant l'espectacle
de tants morts que estimaries
més germans teus
que no pas jo.

(Poema "Fa temps que et volia escriure", dins de Com si fos una elegia. Badalona: Fet a Mà, 2001, p. 29-30)