Feminal, en la seva segona època, vindrà també a reforçar els afanys d'aquelles dames d'Or y Grana. Feminal reapareix el 1907, un any després d'aquella, i és conduïda per Carme Karr –també col·laboradora d'Or y Grana conjuntament amb Dolors Monserdà de Macià–, escriptora i feminista barcelonina a través de la qual podem anar veient quin camí pateix aquell feminisme vindicatiu del XIX que s'integra quasi només iniciar-se el canvi de segle.

Teòricament és una publicació adreçada a tot un ampli sector de dones, però el sol fet que aparegui encartada dins La Ilustració Catalana ens remet a un públic vinculat a un cert neguit cultural que ni molt menys no es pot considerar, a aquestes alçades del segle, com a propi d'una àmplia majoria de dones ni tampoc d'homes.

Així doncs, ens trobem amb un producte que, sense declaracions de principis –exceptuant un petit i selectiu interès pel que fa als moviments sufragistes i feministes anglesos, americans o francesos–, pot molt bé considerar-se complementari en la seva temàtica d'aquell altre analitzat en planes anteriors, en tant que centrarà les seves inquietuds en temes que afectin la dona però, fonamentalment, en els més suaus de contingut. L'esport femení, activitats literàries, artístiques, científiques o polítiques, a més a més d'un gran interès per tot allò que fa referència als avenços que faciliten l'activitat domèstica.

De tots aquests centres d'interès esmentats, tant pel que fa a Or y Grana com a Feminal, es troba absent un aspecte important que creiem que s'hauria de mesurar per ell mateix en algun altre treball que es portés a terme a partir de les publicacions femenines. Ens referim a la idea de la maternitat. Si bé el reclam per tornar a la llar és específic i contundent, no hem observat des de les planes d'aquestes revistes cap insistència concreta de cara a la funció reproductora de la dona. Aquesta idea, en tot cas, apareix subtilment en considerar normal, en l'activitat de al dona, aquest aspecte i en fer girar entorn d'ella la nova proposta de realització social.

Més aviat, però, la informació que apareix a Feminal se centra en l'activitat no domèstica de les dones objecte de notícia, encara que cal tenir present que la majoria d'elles són estrangeres.

Quant a l'estil, la publicació no es caracteritza per estar especialment avesada a les grans declamacions; és dedicada fonamentalment a un camp més estrictament informatiu, la qual cosa creiem justificada pel fet que aquestes dones són molt conscients que qui llegirà la revista són les dones i les germanes dels homes de l'alta burgesia –fonamentalment barcelonina– amb un cert interès pe la formació, que han de convertir en necessària per a una bona i útil relació social.

No cal, doncs, massa consella, ja que aquest nou hàbit social sembla haver estat assumit de forma bastant plena, i resulta bastant enriquidor per a segons qui i frustrant, suposem, per a d'altres. en tot cas, les il·lustracions donen fe, molts cops, de les activitats d'aquestes dames que, des de posicions contradictòries i malgrat les seves concessions, continuaven donant conferències i escrivint articles, exposades sempre –com també diu M. Aurèlia Capmany– a la ben disposada ironia femenina i masculina.

El valor d'aquestes publicacions és cabdal en aquesta dècada ja que defineixen, si més no, una voluntat d'anar qüestionant encara uns papers encolomats sense consulta prèvia. És manifesta, doncs, la presència d'unes dones que, tot i canviar de tàctica, tot i ser reconduïdes, continuen plantejant-se una manera distinta d'enfocar la seva existència: parlar com a dones sobre elles mateixes i les de la seva classe. Hi ha com a mínim una activitat antiandrògina que cal tenir present.

(Isabel Segura i Marta Selva: Revistes de dones 1846-1935. Barcelona: Edhasa, 1984, p. 55-56)

* * *

Feminal és una de les revistes que desperten més interès en fer-ne una primera i ràpida lectura, ja que potser és de les primeres que abandonen, donat el públic a què es dirigeix, una actitud protectora i es desplaça cap a l'àmbit informatiu.

És obvi que ningú, ni en el segle XIX ni en el XX, de principi o final de segle, no pot declarar-se objectiu i al marge d'actituds preses anteriorment.

Feminal és una revista dirigida a un ampli sector de públic, teòricament a "totes les dones", però aquesta afirmació tan ben especificada en els objectius, centra el focus en un sector concret: la dona de la mitjana i alta burgesia i, dins d'aquesta, les dones especialment sensibles a un procés incipient de lluita feminista i sufragista.

En certa mesura els trets van alts, les informacions fan referència a aquelles accions desenvolupades per les elits progressistes de la burgesia a nivell internacional, tant en el terreny sufragista, com l'industrial o social.

El marc general serà, però, les activitats que dones de tot el món desenvolupen arreu: esport, activitats literàries, artístiques, científiques o polítiques. Farà esment, també, d'aspectes o notícies científiques que facilitin l'activitat domèstica i maternal de la dona, a través de les quals també es promou l'avenç de la pàtria.

No hi ha pràcticament opinions o declaracions de principis. Es dóna pas a una actitud selectiva que s'imposa en la seva línia a través de la selecció que fa de la realitat, tant present com passada.

La recuperació de personalitats femenines avui per avui a Catalunya, per exemple, no es pot fer sense Feminal, com tampoc no es pot parlar de la incidència del moviment sufragista a Catalunya a principi de segle sense la informació que subministra Feminal.

(Isabel Segura i Marta Selva: Revistes de dones 1846-1935. Barcelona: Edhasa, 1984, p. 258)