Com ja hem dit, Carme Karr féu de la seva tasca literata i publicista el medi per portar a terme una àmplia acció a favor de la igualtat de les dones i per transformar i canviar la mentalitat i les estructures que s'hi oposaven. A aquest objectiu s'adrecen moltes de les seves obres narratives i dramàtiques. Cal només recordar com en una de les seves millors obres, escrita l'any 1906 amb el significatiu títol de Clixés, narra les il·lusions, els problemes i les contradiccions de la dona de la classe mitjana. A través de Feminal, revista sorgida l'abril del 1907 com a suplement de La Il·lustració Catalana, Karr dotà el feminisme català d'un pensament més reivindicatiu, basat en un programa de la dona i en el compromís social que matisa el caràcter "apolític" defensat pel moviment.

A les planes de Feminal, Carme Karr propugna un feminisme que vol conjugar els vells valors amb la promoció social i la igualtat de la dona. És aquest un feminisme evidentment possibilista que a voltes ha estat objecte de desqualificacions per part de lectures ingènues des d'una certa historiografia marxista-catequètica per emprar una gràfica definició de Josep Fontana. Les actuals lectures des del feminisme han deixat ben aclarit el rol importantíssim de feministes com Carme Karr, des del seu possibilisme, per provocar un canvi en profunditat en les estructures social i en les mentalitats.

L'acció de Carme Karr i les feministes catalanes és una positiva acció de lluita contra l'opressió de la dona, en la qual es troben enfrontades tant amb el seus correligionaris de la classe mitjana i la burgesia com amb els propis sindicalistes obrers. Karr denuncia la desigualtat i advoca fermament per una idèntica formació entre els dos sexes, ja que aquesta qüestió és de suma transcendència per l'alliberament de la dona. En efecte, és prou sabut que en la societat existeix una correlació entre professió i el lloc social aconseguit amb el nivell d'instrucció que s'assoleix. La igualtat havia de passar forçosament per l'educació. La independència econòmica, base d'una llibertat real en una societat de mercat, i amb ella la consideració social de la dona havia d'aconseguir-se a través del seu accés lliure al treball. És per això que per Karr i les feministes catalanes d'aquell moment, la qüestió de la dona fos un problema educatiu. I la lluita s'ha de realitzar com feia Carme Karr a través del periodisme i la literatura creant una nova mentalitat que remogui els obstacles que s'oposen a la igualtat educativa que ha de portar a la igualtat.

Carme Karr, des del convenciment que el futur seria seu, lluità a favor de la causa femenina -tal com diu ella mateixa- "al servei de la qual he portat tots els meus entusiasmes, tots els esforços, fins mon esperit y mon cor, joves encara per les utopies que en ells auriolen l'avenir de la dona catalana.

(Carme Panchón i Josep González-Agàpito: "Carme Karr i el feminisme com a problema d'educació social", dins Pilar Heras i Conrad Vilanou (ed.): Pedagogia del segle XX en femení. Barcelona: Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona, 2000, p. 35-36)